El meu post d’ahir ha suscitat algun comentari advertint que cal tenir precaució amb el salafisme, especialment en la seva versió política. Perquè aquest és perillós i contrari als valors universals dels drets humans i la democràcia política tal com l’entenem a occident. Totalment d’acord. Res a objectar a aquest avís. La derivada política del salafisme representa un perill que cal combatre d’arrel i, sobretot, saber-lo prevenir. El meu comentari sobre el salafisme es referia exclusivament a aquells salafistes que es mouen només en l’àmbit purament religiós sense cap més pretensió que millorar la seva pràctica creient. Cal actuar amb mesura i amb visió preventiva per evitar que hi hagin elements pertorbadors que coadjuvin a fer el salt de l’àmbit religiós al polític.
Javier Cercas, en un encertat article sobre els talibans, "Inteligencia y silencio", El País Semanal, advertia sobre les que les dificultats dels occidentals que tenim els occidentals per comprendre l’Islam ens situa en desavantatge davant dels islamistes, perquè ells sí que s’han esforçat per entendre les nostres societats. Per això, Cercas proposa comprendre millor les dinàmiques internes dels moviments islàmics a fi de combatre amb total eficàcia l’islamisme radical i terrorista. Les reflexions de Javier Cercas són pertinents i útils alhora d’entendre com relacionar-nos amb determinats grups islamistes. Ens cal més intel•ligència per descobrir el món complex dels moviments islàmics i donar passos més decidits per aïllar les seves corrents polítiques fonamentalistes confrontades amb els valors de la democràcia i els drets humans. Cercas afirma que aquesta intel•ligència és la que ha fet descobrir els països de l’ONU implicats en la pacificació de l’Afganistan que la millor manera de combrate Al Qaeda és associar-se amb els talibans moderats en lloc de pensar que tots els talibans són el mateix. Recomano la lectura de l’article de Javier Cercas.
Javier Cercas, en un encertat article sobre els talibans, "Inteligencia y silencio", El País Semanal, advertia sobre les que les dificultats dels occidentals que tenim els occidentals per comprendre l’Islam ens situa en desavantatge davant dels islamistes, perquè ells sí que s’han esforçat per entendre les nostres societats. Per això, Cercas proposa comprendre millor les dinàmiques internes dels moviments islàmics a fi de combatre amb total eficàcia l’islamisme radical i terrorista. Les reflexions de Javier Cercas són pertinents i útils alhora d’entendre com relacionar-nos amb determinats grups islamistes. Ens cal més intel•ligència per descobrir el món complex dels moviments islàmics i donar passos més decidits per aïllar les seves corrents polítiques fonamentalistes confrontades amb els valors de la democràcia i els drets humans. Cercas afirma que aquesta intel•ligència és la que ha fet descobrir els països de l’ONU implicats en la pacificació de l’Afganistan que la millor manera de combrate Al Qaeda és associar-se amb els talibans moderats en lloc de pensar que tots els talibans són el mateix. Recomano la lectura de l’article de Javier Cercas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada