L’altre dia el professor titular de Dret Administratiu Juli Ponce presentà l’interessant llibre “Ciutats, dret urbanístic i llibertat religiosa” (Fundació Carles Pi i Sunyer, Estudis nº 26) resultat d’un projecte de recerca sobre aquest tema a Europa i als Estats Units. Els assistents tinguérem l’oportunitat d’escoltar al professor nord-americà Edward H. Ziegler. Aquest professor, catedràtic de dret a la Universitat de Denver, explicà l’estratègia seguida pel govern federal nord-americà per evitar que les pràctiques urbanístiques dels governs locals discriminin la llibertat religiosa en relació a l’obertura dels llocs de culte. L’any 2000 el Congrés dels Estats Unitats aprovà la llei “Religion Land Use and Institutionalized Perons Act” per protegir l’ús religiós del sòl per fins religiosos en relació a certes pràctiques dels ajuntaments definides com il·legals per ser discriminatòries.
Aquesta llei nord-americana estableix els següents principis bàsics amb rang de principis federals:
1. Cap administració municipal imposarà o implementarà una regulació de l’ús del territori que vagi en contra d’un ús raonable del sòl per situar els llocs de culte.
2. Cap administració municipal imposarà o implementarà un regulació que dificulti la realització de trobades o reunions en fins religiosos en cases particulars.
3. Cap administració municipal imposarà o implementarà una regulació de l’ús del territori que signifiqui discriminar a les confessions religioses en relació a les institucions no religioses.
4. Cap administració municipal imposarà o implementarà una regulació de l’ús del territori que comporti una limitació de l’exercici del dret a la llibertat religiosa d’una persona, o d’una institució religiosa, a no ser que l’Administració demostri que la imposició d’aquesta limitació afavoreix el bé comú.
La intervenció del professor Ziegler estimulà un animat debat sobre el sentit i límits que han de tenir les iniciatives legislatives reguladores dels llocs de culte. Algunes intervencions indicaren que resulta sorprenent l’itinerari normatiu seguit pel govern federal nord-americà que, davant els abusos comesos pels ajuntaments, hagi recuperat algunes competències per garantir l’exercici de la llibertat religiosa. Les opinions dels assistents no foren del tot coincidents alhora de contrastar les iniciatives legislatives i normatives preses a Catalunya en relació als llocs de culte contrastades amb el que explicà el professor Ziegler.
Aquesta llei nord-americana estableix els següents principis bàsics amb rang de principis federals:
1. Cap administració municipal imposarà o implementarà una regulació de l’ús del territori que vagi en contra d’un ús raonable del sòl per situar els llocs de culte.
2. Cap administració municipal imposarà o implementarà un regulació que dificulti la realització de trobades o reunions en fins religiosos en cases particulars.
3. Cap administració municipal imposarà o implementarà una regulació de l’ús del territori que signifiqui discriminar a les confessions religioses en relació a les institucions no religioses.
4. Cap administració municipal imposarà o implementarà una regulació de l’ús del territori que comporti una limitació de l’exercici del dret a la llibertat religiosa d’una persona, o d’una institució religiosa, a no ser que l’Administració demostri que la imposició d’aquesta limitació afavoreix el bé comú.
La intervenció del professor Ziegler estimulà un animat debat sobre el sentit i límits que han de tenir les iniciatives legislatives reguladores dels llocs de culte. Algunes intervencions indicaren que resulta sorprenent l’itinerari normatiu seguit pel govern federal nord-americà que, davant els abusos comesos pels ajuntaments, hagi recuperat algunes competències per garantir l’exercici de la llibertat religiosa. Les opinions dels assistents no foren del tot coincidents alhora de contrastar les iniciatives legislatives i normatives preses a Catalunya en relació als llocs de culte contrastades amb el que explicà el professor Ziegler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada