Fatiga política

Quan hi ha un col·lapse en un edifici sovint els especialistes parlen de fatiga dels materials com una de les possible causes de l’accident, penso que en política es dóna una situació similar: avui es viu en un moment de fatiga de política. El sociòleg Víctor Pérez-Díaz , en un recent article a El País, La desconexión, alerta del risc que la societat espanyola transiti de la inicial desafecció al desinterès general per la política, primer, i després a una total desconfiança que altres persones puguin resoldre els seus problemes. Aquest convenciment lamina el sentit última de la política. Les dades sociològiques emprades per Pérez-Díaz confirmen aquesta tendència. Dos terços dels ciutadans desconfien dels demés. L’individualisme propi d’aquesta època ha evolucionat cap a indiferència i recel.

La ciutadania desconfia de la classe política i percep que els polítics no es preocupen pels seus problemes o són incapaços de resoldre’ls. Davant dels greus problemes socials, els ciutadans consideren que els polítics estan més preocupats per les seves lluites de poder que en resoldre els seus problemes. La societat està confosa perquè, davant d’una crisi extraordinària, considera que molts polítics no la han explicat amb prou claredat. Dóna la impressió de que la governança està presonera d’unes dinàmiques govern-oposició que impedeix entendre les dinàmiques i problemes de la societat. Els ciutadans, un 68%, tampoc confien amb els medis de comunicació, els quals consideren molt orientats a defensar interessos particulars allunyats de l’interès general.

Al final de tot, el ciutadà, confós i desorientat, abandona a la classe política a la seva sort i es desentén de l’art de la política. Només, una petita resta de la ciutadania sembla seguir confiant, tot i que amb condicions, amb les virtuts polítiques. Cal seguir treballant per recuperar el sentit decent de la política i explicar als ciutadans la bondat de resoldre els problemes a través del debat i el consens.