Immigració i mediació

Des de fa un cert temps molts ajuntaments, apressats per conflictes veïnals relacionats amb la convivència, han creat unitats i perfiles professionals relacionats amb la mediació. Poc a poc, aquesta experiència s’ha anat estenent a altres administracions i és freqüent trobar aquest perfil professional en diversos àmbits i amb noms bastants singulars. Fins i tot es poden trobar mediadors en conflictes religiosos. La recent llei de la Generalitat sobre la mediació ha donat un impuls a la resolució extrajudicial de conflictes. Però, es tracta d’una visió limitada que no atén al conjunt de conflictes que es poden donar entre particulars,

La realitat dels darrers anys ha fet que moltes de les mediacions es concentrin, o associen, al voltant de problemes relacionats amb la immigració. Amb el temps, la mediació ha evolucionat cap algunes actuacions que estan molt allunyades de la necessitat de resoldre els conflictes relacionals. Per exemple, en determinats centres de salut, el mediador fa simplement de traductor. Té sentit tot això?. No caldria revisar el mateix concepte de mediació i, ben segur el propi perfil professional del mediador. Em dóna la impressió que la diversitat cultural de la societat ha agafat a les administracions desprevingudes. De tal manera que, enlloc de preparar els servidors públics en diversitat, han escollit l’estratègia de la millor burocràcia administrativa: crear un funció nova. I, un cop creada, els professionals i els seus mentors s’ocupen de generar l’activitat per justificar la seva existència..

Em dóna la impressió que calia haver tingut més imaginació alhora de resoldre la gestió de la nova diversitat cultural. Caldria haver format als empleats públics perquè, cadascú d’ells, hagués pogut incorporar amb tota naturalitat la gestió d’aquesta diversitat a l’especificitat de la seva tasca. I, en paral•lel, els poders públics haurien d’assumir que els conflictes de convivència es donen entre ciutadans, sense necessitats de diferenciar si són de nascut aquí o fora. Penso això perquè, en algunes situacions, la millora manera de resoldre els conflictes relacionals, no es tan derivar la seva resolució a un professional externa a les part, sinó implicar entitats o institucions representatives de les parts afectades. A més, fora bo treure de l’imaginari col•lectiu que la mediació està associada a immigració perquè els immigrants són conflictius o generen problemes de convivència. És cert que la societat té col•lectius que necessiten una atenció específica per la seva singularitat, però això no hauria de comportar crear tota una estructura administrativa particular per resoldre els possibles conflictes d’aquests col•lectius i diferenciada de les altres que existeixen per resoldre els conflictes dels altres ciutadans.