Aquesta corrent del budisme és una variant del budisme mahayana que es diferencia d’aquest per la seva pràctica. El terme vajrayana qualifica un visió esotèrica del budisme que sorgeix al segle III dintre del budisme mahayana a partir de la trobada del budisme i l’hinduisme. La corrent vajrayana es coneix també com budisme tàntric, perquè es fonamenta amb l’ús dels tantres, que són tècniques de recerca d’alliberament de la consciència, o budisme tibetà perquè ha estat en aquesta regió on ha sobreviscut bàsicament juntament amb petits nuclis al Nepal i Xina.
El budisme vajrayana té dues obres bàsiques: el Kanjur i el Tanjur. Aquesta corrent budista parteix de la idea del buit, res existeix més enllà de la consciència personal. La ment confusa genera il·lusions i això fa que s’acumuli karma negatiu que produeix sofriment. Aquest budisme accepte la reencarnació, segons la qual els ésser vius estan atrapats en una roda de reencarnacions (samsara). Allò que condiciona la manera com es produeixen les reencarnacions és el karma i només es pot trencar la roda és lograr purificar el karma i així alliberar-se del sofriment i assolir el nirvana. El budisme vajrayana incorpora les doctrines cosmològiques presents al Tibet en el moment de la seva arribada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada