Joc brut amb els nous catalans musulmans

Els amics d’expulsar imams radicalitzats han fet un pas més en la seva obsessió de treure rèdit polític en benefici propi i dels seus. En un altre post vaig comentà els riscos associats a respondre amb mesures desajustades a la radicalitat de creences quan no es comet cap delicte punible. Avui vull reflexionar sobre el risc d’agitar políticament el col•lectiu musulmà contra els governants aprofitant algun dels conflictes que afecten a la comunitat marroquí, no tant per ser musulmans, sinó per trobar-se en situacions socials extremes i, en el cas d’alguna persona, tenir problemes d’ordre públic.

Algunes persones han prestés manipular l’enfrontament hagut al Vendrell entre mossos d’esquadra i ciutadans d’origen marroquí. Més en concret, una persona que es presenta com a treballador actiu per la integració dels immigrants marroquís con a nous catalans ha escrit la seva versió particular dels fets i la enviat als corresponsals estrangers dels països àrabs, entre els quals està Al Jazeera, arran dels fets de Vendrell i la seva derivada de Torreforta. A continuació es reprodueix un fragment del text.

“Lo que he visto no puede ser cometido por policia de un país civilizado. Lo que ha demostrado la policia catalana era su imadurez, haciendo pruebas utilizando a los marroquíes y sus bienes.... hay una campaña sistematica de meter miedo en el cuerpo de los inmigrantes en general y los marroquíes en especial (...) la opinión pública este enterada de lo que hace e tripartito compuesto por el partido socialista, Esquerra republicana i Iniciativa per Catalunya. Que casualidad, todos esos partidos son de la izquierda, los que se manifestaban contra la injusticia de la policia cunado gobernaba la derecha y ahora, parece que son más brutales que los demás (...) todo el mundo sabia que el ministerio de interior dictó un decreto para cazar a los indocumentados y los del Gobierno de Catalunya, cazar al moro..... Es vergonzoso como la izquierda actua utilizando la fuerza contra los estudiantes, los agricultores y ahora contra los inmigrantes (...)”

Algunes agències de notícies àrabs, entre les quals es troba Al Jazeera, han amplificat aquesta notícia servida en safata de plata per aquesta persona. Un cop en la xarxa, alguns comentaris són més radicals i demanen respostes actives de solidaritat amb els germans musulmans perseguits i apallissats (sic) a Catalunya. Podria seguir explicant més comentaris que van en aquesta línia. És una greu irresponsabilitat política atiar aquestes visions de persecució de l’Islam a Catalunya i també és perillós convertir en conflicte ètnic el que és un simple tema d’orde públic. Donar aquesta imatge de Catalunya a l’exterior és excitar la bèstia de l’odi que alimenten els fonamentalistes religiosos islamistes sempre atents de trobar bocs expiatoris per la seva bogeria terrorista. Poca broma alhora de parlar de segons quins temes. Les frivolitats les justes. Anar més enllà, en la recerca d’un rèdit política a curt termini és trencar el seny que sempre ha tingut tota la política catalana alhora de gestionar el tema de la immigració, abans i ara. Alguna autoritat política preocupada pels nous catalans hauria d’establir una línia vermella que ningú pogués traspassar perquè fer-ho és posar en perill el capital polític de Catalunya en l’àmbit de la integració d’aquests nous catalans. Capital que no és patrimoni de cap partit sinó de tot el país. Fer això, és fer també política de país i pel país, el d’ara i el del futur. Un dels grans patrimonis de la cultura política catalana de la segona meitat del segla passat fou l’acord polític tàcit de no manipular la immigració en benefici propi. Hi havia una voluntat compartida per les forces polítiques democràtiques de sumar a tots en un projecte de país on tothom es sentís integrat i protagonista. Però avui, tot això està en perill per l’obcecació d’uns pocs. Confio que el seny polític contraresti aquest perill.