Agulles de Montserrat

Quan vull ensenyar el misteri de la bellesa del massís de Montserrat convido a la gent a passejar per Agulles. Agulles és una part de Montserrat amb entitat pròpia. Està formada per moltes agulles, de totes les alçades i amplades, resultat de la peculiar orogènesi d'aquest massís. La travessa de la regió d'Agulles no comporta masses dificultats, llevat que fer mes d'una senzilla grimpada ajudats per unes segures cordes, i és relativament curta. S’inicia a can Maçana per arribar ràpidament al pas de la Portella. Allí és on comença la verdadera travessa que no acaba fins arribar al coll d’Agulles o del Portell Estret. Des d'allí es pot retornar baixant per la canal Ampla i, desprès de passar pel refugi Vicenç Barbé, es desfà tranquil·lament el camí d'anada.

Agulles reflexa la singularitat del massís de Montserrat. Les formes agudes de les seves agulles han estimulat la imaginació de qui les contemplava. La toponímia evoca animals, objectes, vegetals i qualitats. Cada agulla te la seva entitat diferenciadora. Prou ho saben els escaladors. Els capricis de la llum recrea cada dia aquestes columnes rocoses. Sempre són diferents, perquè es mostren amb lluminositats renovades. La mirada de l’observador també les fa diferents. Aquest és un dels seus encants. Contemplar les seves formes proporciona una enorme complaença.

Les primitives descripcions de Montserrat parlaven amb respecte i temor de les agulles. L’abat Pedro de Burgos escrivia a l’any 1514 “al espereza desta montaña es grandes, y a los que la miran de lexos, parece cosa muy fatigosa, espantable, y que parece imposible poder andar por ella”.Avui, encara es mante aquest respecte perquè són moltes les persones que estimen aquesta muntanya. Les Agulles són metàfora de l'admiració que emergeix de la suma de les belleses individuals. El tot, Agulles, es més que la suma de les parts, les agulles individuals. Prou ho saben també les diverses persones que les grimpen o es passegen per les seves canals. Perquè en més d’un cop s’ha experimentat que quan lers persones comparteixen multipliquen més que sumen. Doneu-vos un tomb per Agulles. Val la pena. Són moments sublims d’extraordinària contemplació de la bellesa.