El procés d’aprovació de la reforma sanitària del president Barak Obama es un exemple magnífic del domini de l'art de la política. Per Barak Obama aquesta llei era la pedra de volta de la seva credibilitat davant dels seus electors. Durant la campanya electoral havia situat aquesta reforma com una de les seves prioritats. Però, desprès d'un any de govern, la reforma semblava encallada. Corria el risc d’hipotecar la seva credibilitat perquè no havia assolit tirar endavant una reforma que portava 70 anys encallada. El camí seguit per Obama per resoldre aquest atzucac ha estat emprar totes les arts de la política. Les velles i les noves arts de l’acció política han estat mobilitzades per assolir la majoria política necessària per tirar endavant la reforma sanitària.
La primera ha estat obrir una àmplia política de pactes. La paradoxa es que els pactes eren amb els propis congressistes demòcrates. Les anades del president Obama al Capitoli per negociar amb els congressistes demòcrates demostrava que s’empraven mètodes nous i s’escenificava que s’anava a totes.
La segona habilitat ha estat assumir que sempre hi ha un equilibri entre l'ètica de la responsabilitat i l'ètica dels principis. Per aprovar la reforma calia un ampli consens i aquest només era possible si es pactaven alguns aspectes que, tot i que semblaven importants, es podien renunciar en un primer moment a fi de salvar la reforma. Gràcies a aquest pragmatisme s’ha pogut arribar a un acord amb el grup de demòcrates contraris a l’avortament. El pragmatisme de Barak Obama posa de manifest que la política de màxims està en els programes electorals i després, la governança situa els màxims en el terreny dels possibles. Governar es moure’s en aquesta tensió ètica.
La tercera consideració es la recuperació per l'acció política de processos participatius aprofitant les xarxes socials. Fou important la mobilització de les bases demòcrates exemplificada en les milers de trucades als congressistes. L’eslògan d’aquests dies era “truqueu per telèfon. Aneu a fer el porta a porta. Parleu amb els vostres pares. No abandoneu”.
Barak Obama ha sabut combinar la pressió presidencial, molt forta en el context de la política nord-americana, amb una adequada gestió de les influències parlamentàries a través de la presidenta de la cambra de representants.
Finalment, i no menys important que tots els aspectes anteriors, ha estat la capacitat de Barak Obama d’estar centrat única i exclusivament amb aquest tema. Noi hi havia res més prioritari que aquesta reforma. Res el podia apartar del seu objectiu: la reforma de la llei sanitària. Al final, la tenacitat, la persistència i l’habilitat política ha donat els seus fruïts. La reforma sanitària ha estat aprovada acompanyada dels cants dels congressistes demòcrates que cantaven “Yes, we can”.Tal com a dit un analista polític, amb el procés d’aprovació de la reforma sanitària Barak Obama ha passat de ser un candidat increïble, a ser un president creïble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada