En poques setmanes a Catalunya s’han viscut varis conflictes que han tingut en comú importants alteracions de la convivència provocades per tensions i enfrontaments entre ciutadans, uns identificats com autòctons i els altres com immigrants. Aquesta distinció ja marca un error de sortida en la identificació del problema real. Per exemple, a Salt els suposats robatoris que foren l’espurna inicial del conflicte afectaven a tots els ciutadans, sigui quin fos el seu país d’origen. Probablement la comunitat identificada com immigrants havien d’haver explicat ràpidament que ells també eren víctimes del conflicte denunciat per altres ciutadans. Per sort, el tema es reconduí ràpidament i això evità la progressió del conflicte. L’anàlisi dels fets de Salt permeten identificar alguns trets que el diferencia d’altres conflictes com són El Vendrell o Cunit.
A Salt les dinàmiques internes del conflicte han superat l’àmbit on inicialment s’havia situat: la comunitat musulmana. D’entrada ja es sabia que no es tractava d’un conflicte religiós, però en un primer moment la interlocució s’havia situat en l’únic àmbit estructurat que emergia com a representatiu de la comunitat immigrada: l’associació religiosa vinculada a la mesquita. Però l’alcaldessa de Salt, ben assessorada pel diputat Mohammed Chaib, sabé aprofitar acertadament la intranquil·litat d’un grup de joves, catalans d’origen però fills de persones que en el seu moment foren immigrants, i convertí la seva inquietud en motor actiu per treure de l’àmbit religiós implícit i situar-lo en l’àmbit estricte de la convivència. Lloc on es situen els problemes que estan a l’origen d’aquest conflicte tal com ha senyalat el Secretari d’Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós.
El grup de joves de Salt ha evidenciat dues realitats que cal tenir en compte: els conflictes relacionats amb comunitats vinculades amb la immigració no han de relacionar-se amb qüestions religioses i cal consolidar una interlocució al marge dels espais religiosos. Aquests joves de Salt demostren que hi ha uns catalans fills d’immigrants que volen integrar-se activament a Catalunya i que la seva sort i futur és la mateixa sort i futur que la resta dels catalans. Viure i conviure. Haver comunicat això és el que ha facilitat que els promotors dels descontent de Salt reconduïssin les seves preocupacions en el marc de la confiança institucional.
El problema de Salt és un tema que afecta a una part de la societat catalana en la qual es troben persones de diferents orígens, creences i preferències culturals, però que tenen en comú una mateixa percepció: es senten agredits per alguns ciutadans que no accepten les regles bàsiques de convivència i d’altres que, sota la desesperació d’una situació econòmica adversa, opten per tirar la via de la marginalitat. Per això Salt, a diferència de El Vendrell i Cunit ensenya que davant d’aquests problemes no és moment per fer volar coloms, sinó tocar de peus a terra i comprendre que cal crear espais on es puguin construir forts lligams de convivència i de cohesió social. Quan es fa volar coloms es quan els conflictes s’aguditzen, es proporcionen continguts fàcils pels noticiaris de Al Jazeera i es donen arguments pels partits xenòfobs.
A Salt les dinàmiques internes del conflicte han superat l’àmbit on inicialment s’havia situat: la comunitat musulmana. D’entrada ja es sabia que no es tractava d’un conflicte religiós, però en un primer moment la interlocució s’havia situat en l’únic àmbit estructurat que emergia com a representatiu de la comunitat immigrada: l’associació religiosa vinculada a la mesquita. Però l’alcaldessa de Salt, ben assessorada pel diputat Mohammed Chaib, sabé aprofitar acertadament la intranquil·litat d’un grup de joves, catalans d’origen però fills de persones que en el seu moment foren immigrants, i convertí la seva inquietud en motor actiu per treure de l’àmbit religiós implícit i situar-lo en l’àmbit estricte de la convivència. Lloc on es situen els problemes que estan a l’origen d’aquest conflicte tal com ha senyalat el Secretari d’Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós.
El grup de joves de Salt ha evidenciat dues realitats que cal tenir en compte: els conflictes relacionats amb comunitats vinculades amb la immigració no han de relacionar-se amb qüestions religioses i cal consolidar una interlocució al marge dels espais religiosos. Aquests joves de Salt demostren que hi ha uns catalans fills d’immigrants que volen integrar-se activament a Catalunya i que la seva sort i futur és la mateixa sort i futur que la resta dels catalans. Viure i conviure. Haver comunicat això és el que ha facilitat que els promotors dels descontent de Salt reconduïssin les seves preocupacions en el marc de la confiança institucional.
El problema de Salt és un tema que afecta a una part de la societat catalana en la qual es troben persones de diferents orígens, creences i preferències culturals, però que tenen en comú una mateixa percepció: es senten agredits per alguns ciutadans que no accepten les regles bàsiques de convivència i d’altres que, sota la desesperació d’una situació econòmica adversa, opten per tirar la via de la marginalitat. Per això Salt, a diferència de El Vendrell i Cunit ensenya que davant d’aquests problemes no és moment per fer volar coloms, sinó tocar de peus a terra i comprendre que cal crear espais on es puguin construir forts lligams de convivència i de cohesió social. Quan es fa volar coloms es quan els conflictes s’aguditzen, es proporcionen continguts fàcils pels noticiaris de Al Jazeera i es donen arguments pels partits xenòfobs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada