Fe Bahà’í I – Introducció

A Pèrsia, a mitjans dels segle XIX (1844) el jove Siyyid 'Ali-Muhammad anomenat Bàb (la porta) va promoure un moviment religiós dissident dels xiisme. Bàb va anunciar la propera aparició del missatger de Déu, el Qá’im que promet l'Islam i el precursor del promès de totes les èpoques i religions ("Aquell a qui Déu farà manifest"), que haurà de portar la pau i unitat a tota la humanitat. Aquest anunci s’estengué entre la societat persa i donà origen el que s’anomenà, en aquell moment, la fe babí. La fe babí va ser fortament perseguida per les autoritats polítiques i eclesiàstiques de Pèrsia, que veieren en la seva expansió una amenaça al seu poder i una confrontació amb els principis de l’Islam. Bàb morí executat l’any 1850.

Les idees de Bàb foren recollides per Mirza Husayn Ali Nuri (1817-1892) conegut com Bahà’u’llàh que vol dir "glòria de Déu", membre d’una benestant família persa, el seu pare Mirzá Buzurg-i-Núrí era ministre del govern del Xa de Pèrsia. Bahà’u’llàh ho deixà tot per anunciar els ensenyaments de Bàb. Bahà’u’llàh fou perseguit i condemnat al desterrament per la seva conversió a la fe babí. A Bagdad (1863) va anunciar que ell era el missatger anunciat “aquell a qui Déu farà manifest”. Quasi bé tots els babís acceptaren aquest anunci i amb ell comença la fe bahà’í. Després de diverses persecucions Bahà’u’llàh arribà a Terra Santa l’any 1868. Morí a Bahjí a prop de Sant Joan d’Acre (Israel) i allí està enterrat. La seva tomba és motiu de peregrinació pels membres d’aquesta religió.