La proximitat de la visita del Secretari d’Estat del Vaticà, cardenal Tarsicio Bertone a Barcelona a finals d’abril, ha estimulat l’interès, expressat en articles i notes d’opinió, sobre aquest salesià cardenal. Algunes d’aquestes opinions són crítiques i qüestionen la capacitat del cardenal Bertone per dirigir la complexa cúria vaticana. Aquest cardenal ha estat una figura clau en la decisió de la visita de Benet XVI a Barcelona en el proper mes de novembre. També ha estat, en la seva condició de Secretari d’Estat, qui ha treballat amb èxit pel canvi d’orientació de la COPE o ha perquè la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola moderés les seves crítiques al govern i deixes d’interferir en les decisions parlamentàries.
El cardenal Bertone ha actuat amb independència i responsabilitat enfront de les pressions d’alguns elements de la cúria vaticana per augmentar l’intervencionisme de l’església catòlica en els països considerats cristians. L’estratègia no intervencionista del cardenal Bertone, coherent amb les orientacions del concili Vaticà II, han estat motius de varies tensions. Recentment ha sofert un atac en tota regla per part d’un vaticanòleg influent i influït pels sectors conservadors de la Conferència Episcopal Italiana, Sandro Magister. Aquest periodista, aprofitant una article publicat per Gianpaolo Romanato a l’Osservatore Romano en ocasió de la commemoració dels 80 anys de la mort del cardenal espanyol Rafael Merry del Val, Secretari d’Estat amb el papa Pius X, estableix indirectament unes comparacions entre aquest i el cardenal Bertone. A modus de reflex especular Sandro Magister lloa les virtuts de Merry del Val i, després d’una intelligent introducció, deixa que el lector interpreti que aquestes virtuts es transformen en defectes en el cas del cardenal Bertone. Com es pot deduir de la lectura d’aquest article, el cardenal Bertone deu tenir pocs amics en els sectors tancats de la cúria vaticana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada