Hinduisme IV - Reencarnació

La reencarnació és el trànsit de l'anima dins d'un cicle de neixaments i morts fins que s'arriba a la moksha que representa la fi dels cicle de reencarnacions. Aquest trànsit està regulat pel karma personal. El karma és la suma del que una persona ha fet, fa i farà. La filosofia del karma està relacionat als resultats de les accions, lliures i voluntàries adoptades per les persones, que deixen una impronta en l'ànima (atman). Tota persona té el seu karma on s'integra el balanç dels actes i pensaments positius i negatius. El karma personal present així com el futur estàn condicionats pel que fa la persona i el que han fet els seus predecessors. Les actuacions de les persones determinen la próxima vida a la que s'accedeix per la reencarnació. Al morir una persona desapareix el seu cos, però perdura l'atman (esperit). Per l'hinduisme la mort és com un canvi de vestit ja que l'ànima canvia de cos després de la mort. El destí d’aquest atman depèn de l’estat del karma de la persona. Si aquest no és suficientment pur l'atman es tornarà a reencarnar en un nou ésser perquè l'atman està dins del cicle de la reencarnació o samsara. Si el karma és pur, llavors l’esperit de la persona s'allibera del cicle de la reencarnació per assolir la mokhsa. Molt probablement una persona necessitarà moltes reencarnacions per arribar a la mokhsa perquè, en cada una de les seves vides, haurà anat purificant el seu karma. L'objectiu final de tot hindú és abandonar el cicle de reencarnacions (samsara) i retornar a l'univers espiritual on unirà la seva ànima amb l'ànima còsmica o paratman. Els rituals religiosos ajuden a purificar el karma.

El sistema de castes hinduista estava inicialment relacionat amb el suposat nivell de karma de les persones i dels grups socials. Aquesta visió religiosa que creava una divisió en castes passà a considerar-se hereditària, a tenir una projecció d’exclusió social i a ésser l’element vertebrador de la societat, desvirtuant-se el seu sentit inicial purament religiós. Les quatre castes principals de l’hinduisme eren: bramans, les persones dipositàries del poder sagrat; els kshatriyas, organitzadors de la societat tant des del punt de vista civil com militar; els vaishyas, artesans, camperols, comerciants; i els shudras, obrers no qualificats i els servents.