Quaresma: justícia i sedaqad

M’ha agradat llegir i reflexionar el missatge de Benet XVI per viure la Quaresma de 2010. Hi una paràgraf titulat Justícia i Sedaqad que m’agradaria compartir amb els lectors del meu blog. Benet XVI senyala que la saviesa d’Israel estableix un vincle profund entre la fe en el Déu que “aixeca de la pols el desvalgut” (Salm 113,7) i la justícia envers el proïsme. Ho expressa bé la mateixa paraula que en hebreu indica la virtut de la justícia: sedaqad. Benet XVI indica que aquesta paraula significa, per una banda, acceptació plena de la voluntat del Déu d’Israel i per l’altra, equitat amb el proïsme (Ex 20,12-17), especialment amb el pobre, el foraster, l’orfe i la vídua (Dt 10,18-19). Els dos significats estan relacionats, perquè donar el pobre, pels israelites, no és altra cosa que donar a Déu, que s’ha apiadat de la misèria del seu poble, el que li deu.

Segons el Papa escoltar la Llei pressuposa la fe en el Déu que ha estat el primer a “sentir el clam” del seu poble i “ha baixat per alliberar-lo de les mans dels egipcis “ (Ex 3,8). Déu està atent al crit del sofriment i com a resposta demana que se li escolti: reclama justícia amb el pobre (Si 4,4-5.8-9), el foraster ( Ex 20,22), l’esclau (Dt 15,12-18). Per això, per practicar la justícia cal sortir també de l’autosuficiència de pensar que es possible la justícia sense un conversió de cor. Els dos són necessaris. Més endavant Benet XVI senyala que en la justícia de Déu descansa i es basa en l’acompliment de l’amor extrem mostrat per Jesucrist. Gràcies a l’amor sincer que surt del cor de les persones, que es senten estimades per Déu, és possible construir la justícia en el món. L’amor salva i redimeix. L’amor venç l’autosuficiència i “aixeca de la pols el desvalgut” (Salm 113,7).