El conflicte de Salt sembla haver estat ben reconduït des de l’ajuntament per la seva alcaldessa. Esperem que sigui així. Amb la perspectiva que dóna el temps l’anàlisi dels fets aporta albirar alguns qüestions que poden ser considerades com a patrons. Això pot ser útil alhora de gestionar conflictes similars en altres municipis.
Una primera consideració és la necessitat de donar una ràpida resposta per part de tothom però, de forma especial, les administracions i la comunitat descendent d’immigrants. Enfront d’uns veïns que perceben un problema cal evitar que aquest problema que és de tots, com és el cas de la inseguretat i les reincidències en furts i robatoris, sigui percebut com una qüestió que afecta només a una part de la població. Aquí la comunitat descendent d’immigrants hauria d’haver sortit ràpidament a reivindicar que també estava afectada pels mateixos problemes. Cal tenir una ràpida política comunicativa que emmarqui bé el problema i ajudi a gestionar el seu valor simbòlic. Per exemple, no és bo deixar consolidar la sensació d’inseguretat.
Per la seva part, les persones que primer perceberen el problema han de saber acceptar els marcs i els canals institucionals de resolució dels conflictes. Cal evitar les ajudes, aparentment desinteressades, que apareixen amb pancartes ben dissenyades i construïdes. Sempre hi haurà algú disposat a gestionar la justa indignació en benefici propi. La dificultat d’interlocució amb la comunitat descendent d’immigrant pot conduir a buscar interlocutors en àmbits on aquesta comunitat es reuneix amb assiduïtat. En el cas dels marroquins és evident, la temptació és anar a parlar amb la comunitat religiosa que els aplega. El risc d’aquesta iniciativa és convertir un problema cívic amb una qüestió religiosa situant al front de la negociació persones poc capacitades per aquests temes. Cal avançar-se a aquesta deriva i tenir identificats interlocutors vàlids fora dels àmbits religiosos. A Salt foren un grup de joves catalans descendents de marroquins que assumiren responsablement aquest paper. Gràcies a ells, el to del conflicte s’expressa en els únics termes possibles: els problemes de convivència afecten a tots, al marge de quin sigui el seu lloc d’origen.
Les mesures de seguretat durant el conflicte han de ser contingudes i evitar practicar actuacions indiscriminades perquè enlloc d’apaigavar el conflicte acostumen agreujar-lo. Cal tenir una política de seguretat molt preventiva. La persecució sistemàtica de la petita delinqüència no sempre obté els efectes esperats i corre el risc d’incrementar els problemes de convivència. Cal actuar amb coneixement del terreny ajuda a evitar la manipulació del conflicte o el sembrar tensions per treure’n rèdits. Un bona mesura preventiva, ara que alguns membres d’aquestes comunitats es troben sense feina, es saber que passa en les cafeteries i bars on es reuneixen persones fins a altes hores de la matinada.
Finalment, des de les institucions cal estar atents i saber modular els seus discursos per evitar la consolidació d’alternatives polítiques de tall xenòfob. Sempre atentes d’aprofitar qualsevol conflicte per treure’n rèdits electorals. Catalunya en això, tampoc pot ser l’Holanda del sud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada