Urbanisme i centres de culte

No totes les societats democràtiques tenen les mateixes polítiques públiques en relació a la gestió del sòl susceptible de tenir usos religiosos. El model d’urbanisme de cada país condiciona la manera com es resolen aquestes qüestions. En qualsevol cas, tots els països assumeixen que es tracta d’un tema que necessitat una cura especial perquè afecta a l’exercici d’un dret bàsic de la democràcia: la llibertat religiosa. El model nord-americà, i en menor mesura el model francès, parteixen de l’afirmació de que l’espai de culte és un espai on es desenvolupa una activitat privada però que, donat en que en ell les persones exerceixen una llibertat bàsica, cal protegir de manera específica en relació a altres usos privats del sòl. Especialment per evitar limitacions a l’exercici de la llibertat religiosa.

Les societats europees han tractat aquesta qüestió amb diverses solucions urbanístiques encara que hi ha un comú denominador que es deriven de les directrius marcades pel Conveni Europeu de Drets Humans i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquest bloc normatiu enquadra el comportament dels estats i condiciona les seves estratègies urbanístiques. Per exemple, a Itàlia i Espanya, es consideren els centres de culte com equipaments comunitaris. Aquesta qualificació significa que es reconeix als llocs de culte un valor propi dins del sistema d’interès general que cal preservar. És una perspectiva totalment diferent a la nord-americana que situa els llocs de culte fora de l’interès públic.

Donada la consideració d’equipament comunitari l’administració no pot desentendre’s de la planificació urbanística associada als centres de culte. Per això el gestor públic ha de fer-se algunes preguntes entre les quals hi ha: on es situen aquests equipaments comunitaris perquè no discriminin a les religions; quin paper juguen els centres de culte en la configuració de la trama urbana o en la gestió de l’ordre públic i convivència. El que és evident es que la planificació urbanística i la llibertat religiosa dialoguen constantment sobre l’ús i l’aprofitament del territori.