El mocador i la burka segueixen acaparant l’atenció mediàtica. La seva actualitat en els medis ha afavorit que es consideri normal el debat en relació al mocador islàmic. Per altre part, alguns conflictes de l’entorn escolar han situat el debat del mocador en el centre de l’atenció pública. Però molts dels debats es plantegen en termes erronis. Perquè, en aquests casos, s’obvien vàries qüestions. En primer lloc, el dret de les noies a ser escolaritzades. Aquest dret ha de tenir més rellevància que els reglaments de convivència escolar. Alguns d’ells, dóna la impressió, de que han estat escrits amb intenció de discriminar i rebutjar la manifestació externa d’alguns símbols religiosos. Perquè, cap reglament intern d’una escola pot negar l’exercici d’un dret bàsic com és la manifestació externa d’un símbol religiós sempre i quan això es faci dins del marc del que preveu la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa. És evident que el mocador islàmic no vulnera aquesta llei. Per la qual cosa el debat s’ha situar en aquest terreny.
Si el mocador és resultat d’una imposició, llavors cal denunciar-lo com una coacció intolerable a la dona musulmana, com s’ha de denunciar qualsevol altre coacció. Però no sempre és així. Hi ha dones que lliurament accepten portar-lo i ho fan amb molta dignitat. En aquests casos, la reflexió hauria d’incorporar altres consideracions: unes més vinculades al valor religiós del símbol i el seu significat; i d’altres en relació als elements que poden condicionar l’elecció de les dones en adoptar aquesta peça de roba.
Però hi ha algunes persones que volen aprofitar els sentiments d’ambivalència entorn a la qüestió del mocador per obrir el debat entorn al burka o el niqab. Fins i tot es reclama que les ordenances municipals prohibeixin aquesta vestimenta que porten algunes dones musulmanes. Sense entrar en considerar que si o no és un vestit de significació religiosa, això és una qüestió que han de decidir amb propietat els propis musulmans, el que és evident que aquesta vestimenta, per les seves característiques, en el cas que es consideri religiosa, pot dificultar el respecte de l’ordre públic en determinades circumstàncies. En aquest cas, és obvi que no es pot permetre l’ús de la burka o del niqab. Però, sembla raonable i és de sentit comú, que no cal aprovar cap específica contra aquesta vestimenta en la mesura que la normativa actual ja es prou restrictiva en el seu ús; com tampoc sembla que les autoritats locals hagin de regular-ho via ordenances. Bàsicament perquè afecta l’exercici d’un dret fonamental regulat en l’àmbit de l’Estat. Val més dedicar els esforços perquè les persones puguin tenir la capacitat de manifestar les seves creences, primer amb llibertat interior i després amb llibertat exterior.
Si el mocador és resultat d’una imposició, llavors cal denunciar-lo com una coacció intolerable a la dona musulmana, com s’ha de denunciar qualsevol altre coacció. Però no sempre és així. Hi ha dones que lliurament accepten portar-lo i ho fan amb molta dignitat. En aquests casos, la reflexió hauria d’incorporar altres consideracions: unes més vinculades al valor religiós del símbol i el seu significat; i d’altres en relació als elements que poden condicionar l’elecció de les dones en adoptar aquesta peça de roba.
Però hi ha algunes persones que volen aprofitar els sentiments d’ambivalència entorn a la qüestió del mocador per obrir el debat entorn al burka o el niqab. Fins i tot es reclama que les ordenances municipals prohibeixin aquesta vestimenta que porten algunes dones musulmanes. Sense entrar en considerar que si o no és un vestit de significació religiosa, això és una qüestió que han de decidir amb propietat els propis musulmans, el que és evident que aquesta vestimenta, per les seves característiques, en el cas que es consideri religiosa, pot dificultar el respecte de l’ordre públic en determinades circumstàncies. En aquest cas, és obvi que no es pot permetre l’ús de la burka o del niqab. Però, sembla raonable i és de sentit comú, que no cal aprovar cap específica contra aquesta vestimenta en la mesura que la normativa actual ja es prou restrictiva en el seu ús; com tampoc sembla que les autoritats locals hagin de regular-ho via ordenances. Bàsicament perquè afecta l’exercici d’un dret fonamental regulat en l’àmbit de l’Estat. Val més dedicar els esforços perquè les persones puguin tenir la capacitat de manifestar les seves creences, primer amb llibertat interior i després amb llibertat exterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada