Fa pocs dies, tots els diaris anaven plens de la notícia de la fabricació d’una suposada cèl·lula artificial. Quina barbaritat ¡. Res d’això. El que ha fet el senyor Creig Venter, autèntic geni de la enginyeria genètica i dels negocis, a més d’un gran comunicador, és substituir el codi genètic d’un bacteri per un altre construït artificialment a partir de seqüències genètiques. Res més. La cèl·lula, per més senzilla que sigui, necessita d’altres components que no han estat fabricats artificialment. Per això, en propietat, no és pot titular, com han fet molts medis de comunicació, que Creig Venter havia fabricat artificialment una cèl·lula nova.
Els diaris haurien de tenir periodistes més ben preparats en el camp de la ciència. No es pot escampar a tort i a dret el que no és. Perquè Craig Venter no ha fet el que ell diu o els medis interpreten malament el que ha fet. La falta de rigor porta a confusió i a encetar debats que són enormement estèrils i que el seu valor és distreure i ajudar ajuden a omplir minuts en els medis audiovisual o en les pàgines dels diaris.
El pas donat per Creig Venter obra grans perspectives a la ciència, però és un petit primer pas. Fa temps que molts equips d’investigador en biologia mol·lecular, genètica i biologia cel·lular estan tocant i manipulant cèl·lules genèticament per fins terapèutics o industrials. No s’havia arribat a fer el que s’ha fet Creig Venter, però poc en faltava. Tan és manipular milers de parells de bases de nucleòtids, que fer la substitució sencera de tota la seqüència genètica. En ambdós situacions, es dóna la transformació de la singularitat genètica. El mèrit que cal reconèixer a Creig Venter és que sembla que ha culminat amb èxit el que fins ara era difícil. És un pas a partir del qual es poden obtenir resultats útils en la recerca biomèdica i la producció industrial de determinats components biològics. Fins aquí la realitat. La resta és, en part prospectiva i, en una altra, ciència ficció mediàtica. Per sort, la humanitat encara no pot crear vida. L’alè vital no està a les nostres mans. Ser com Déu, és una fantasia.
Els diaris haurien de tenir periodistes més ben preparats en el camp de la ciència. No es pot escampar a tort i a dret el que no és. Perquè Craig Venter no ha fet el que ell diu o els medis interpreten malament el que ha fet. La falta de rigor porta a confusió i a encetar debats que són enormement estèrils i que el seu valor és distreure i ajudar ajuden a omplir minuts en els medis audiovisual o en les pàgines dels diaris.
El pas donat per Creig Venter obra grans perspectives a la ciència, però és un petit primer pas. Fa temps que molts equips d’investigador en biologia mol·lecular, genètica i biologia cel·lular estan tocant i manipulant cèl·lules genèticament per fins terapèutics o industrials. No s’havia arribat a fer el que s’ha fet Creig Venter, però poc en faltava. Tan és manipular milers de parells de bases de nucleòtids, que fer la substitució sencera de tota la seqüència genètica. En ambdós situacions, es dóna la transformació de la singularitat genètica. El mèrit que cal reconèixer a Creig Venter és que sembla que ha culminat amb èxit el que fins ara era difícil. És un pas a partir del qual es poden obtenir resultats útils en la recerca biomèdica i la producció industrial de determinats components biològics. Fins aquí la realitat. La resta és, en part prospectiva i, en una altra, ciència ficció mediàtica. Per sort, la humanitat encara no pot crear vida. L’alè vital no està a les nostres mans. Ser com Déu, és una fantasia.
Jordi, estic absolutament d'acord amb tu.
ResponEliminaEl senyor Venter ha fet servir peces de material genètic en un procés semblant a la clonació.
Res semblant a la cida artificial de la que parlen els mitjans.
Hi ha un problema molt greu amb la divulgació científica, crec que per manca de respecte al mateix dels directors i responsables dels mitjans de comunicació.
En altres àrees tenen cura. Amb la ciència tant s'en dona. És igual si és virus o bacteri, és igual el resultat, busquen un titular.
No hi ha professionals seriosos que col.laborin en aquests àmbits. Qualsevol pot servir. I no és així. No se quantes incoherències he llegit al llarg d'anys. Com a microbióloga de formació i com a persona que ha estat un periode de la seva vida en la investigació, aquest tracte periodistic em sembla que a part de ser informacions falses, fan molt mal a la ciència.
Salutacions
Montse García