Ni la burka és el problema, ni una ordenanca la solucio

He de tornar a escriure sobre el vel islàmic, sense tenir massa clar si el meu argumentari pot servir per rebatre o aturar unes decisions que, crec, obeeixen a uns imperatius de racionalitat electoral . L’obstinació d’alguns per portar aquest tema a l’agenda política ara sorprèn, a no ser que tot segueixi un guió que té com a fi enrarir el clima polític a les vigílies d’un temps electoral. No crec que la burka i qüestions afins, hagi de ser ara motiu d’acció política ni, en to menor, de debat polític.

Un dels objectius de l’acció política és establir una agenda amb els principals problemes que la societat ha d'afrontar, prioritzar-los i, trobar el màxim consens per identificar solucions i actuar per resoldre'ls. Els problemes poden ser presents o tractar-se de situacions que, sinó s’orienten correctament, podran esdevenir un problema en el futur. No crec que la burka pertanyi ara al primer cas, el seu us es anecdòtic, ni te perspectives d'esdevenir, en un futur immediat, una qüestió que reclami un interès especial. Personalment he pogut comprovar com algunes de les persones que usen aquesta vestimenta són converses a l’Islam. La introducció del problema en l'agenda pot tenir uns altres orígens, mes propis de les estratègies electorals, que una necessitat social reactiva o preventiva. Si es així, ens trobem davant d'un fals problema.

En el supòsit que el raonament anterior sigui erroni, la reflexió s'hauria de situar en l’àmbit de l’anàlisi de la pertinència de l'alternativa per resoldre el problema. Perquè alhora d’establir l'agenda política cal identificar i delimitar correctament el problema per tal que l’estratègia per resoldre sigui absolutament pertinent. Ja que sinó ho és, es poden obtenir uns resultats indesitjats i malgastar els recursos públics. En aquest punt el decisor polític ha d'analitzar, entre altres variables, el seu entorn. Estudiar el que diu l’actual marc jurídic; que s'ha fet en altres països; les seves competències per articular les solucions; que en pensa l’opinió publica; escrutar la feblesa o solidesa de l’argumentari (en alguns casos es pot practicar el cinisme polític d’afirmar i negar dues coses al mateix temps); l'oportunitat; els efectes futurs; la incidència de les propostes en els votants del seu partit; els valors que com a polític creu i defensa, etc... Amb tot això el decisor polític construeix un marc per motivar la seva decisió. En el cas de la burka algunes d'aquestes variables delimiten l’àmbit i la racionalitat de la decisió. Per exemple, la normativa actual sobre la llibertat religiosa permet gestionar adequadament els possibles conflictes en aquests temes sense necessitat de recórrer a mesures especials. Per altre part, cal mesurar com les decisions preses avui poden alterar la cohesió social, tan el present com en el futur; o provocar l’aparició de respostes radicalitzades expressades en la longitud d’un tros de roba. Les respostes a cada una d'aquestes preguntes recomanen abordar amb serenor i amb un altre esperit i tempo el debat sobra la burka. En qualsevol cas, sembla evident que no és una qüestió a resoldre a través de mocions en els ajuntaments. Aquest tema requereix un altre marc de debat i d’acció política.

Cal obrir el debat, si, però des d'uns altres paràmetres i amb uns altres protagonistes. Cal situar part del debat en la pròpia comunitat a fi d'identificar allò que es precepte religiós i aquells aspectes que són una aculturació de l'Islam i, en bona mesura, prescindibles o readaptables en nous contextos culturals. Una altra part del debat esta en les pròpies forces politiques. En aquest sentit cal demanar lleialtat i responsabilitat a les forces politiques per treure el debat de la confrontació partidista electoral. També cal exigir a aquestes forces politiques que, en el cas que tinguin algun problema sobre aquesta vestimenta, tinguin el coratge d’aplicar allò que la llei ja prescriu sense necessitat d'establir mesures coercitives específiques. A més, després d’escoltar alguns arguments, fa impressió veure com algunes persones defensen la prohibició de la burka en nom de la dignitat de la dóna i després, en altres ocasions, no tenen tan rigor en defensar els drets de les dones. Més que està preocupats per la burka, cal estar més atents als vels que tapen l’enteniment.