L’anunci de la retirada per jubilació, té quasi 90 anys, del jutge del Tribunal Suprem John Paul Stevens ha obert un interessant debat sobre la laïcitat de les institucions nord-americanes. El Tribunal Suprem nord-americà (Supreme Court of the United States) és l’equivalent al nostre Tribunal Constitucional. Està format per 1 president i 8 magistrats nomenats tots directament pel President dels Estats Unitst i referendats pel Senat. Són càrrecs vitalicis. Només la mort, la renúnica voluntària, la jubilació o un procés de impeachment els pot remoure del càrrec. Arran de la retirada de John Paul Stevens han sorgit vàries veus als Estats Units que demanen al President Obama que anomeni a un magistrat sense conviccions religioses. Aquestes corrents consideren que el Tribunal Suprem està massa condicionat per les idees religioses conservadores fonamentalistes dels seus components. Per això demanen que, per compensar el pes que les idees religioses tenen en aquesta tribunal, actualment els seus magistrats són de notòries creences cristianes o jueves, s’esculli a un magistrat ateu.
Els promotors d’aquesta campanya creuen que el mateix Thomas Jefferson ho hauria fet per tal d’equilibrar la influència religiosa en el Tribunal Suprem. És bastant sorprenent considerar que, després de dos segles que la Constitució dels Estats Units afirmés l'absoluta separació entre Església i Estat, mai hi hagut un sol jutge ateu en el Tribunal Suprem. A Estats Units d’Amèrica, tenen un model de laïcitat particular que no se sembla, ni és homologable, als patrons de les democràcies europees. La majoria de càrrecs electes acaben les seves intervencions amb la frase “Déu beneeixi els Estats Units”. La cerimònia de presa de possessió de Barack Obama fou una mostra clara de la peculiar comprensió de la laïcitat nord-americana.
Al darrera d’aquesta campanya hi ha la denúncia de l’excessiu pes que les visions cristianes fonamentalistes tenen en la vida política nord-americana. Mentre la policia federal persegueix els fonamentalistes islàmics acusant-los de terroristes; els fonamentalistes cristians condicionen els tribunals de justícia i les institucions públiques perquè neguin l’evolució i defensin els punts de vista creacionistes o per exigir l’oració al inici de la jornada escolar. La religió segueix jugant una notable influència política i social a la societat nord-americana. Per això, han començat a aparèixer grups que demanen avançar cap la laïcitat constitucional. Camí que cal transitar amb urgència perquè, tot i que el Tribunal Suprem dictaminés a l’any 1961, que qualsevol persona, al marge de les seves creences, pot escollida com a representant del poble, encara hi ha set estats, entre ells Pennsilvània, Texes i Tennesses, que tenen lleis que impedeix als infidels estar en el govern. Increïble, però aquesta és la laïcitat made in USA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada