Vaig assistir a la seu del PSC, en un acte organitzat pel seu Club de Conferències, a una interessant conferència de Diego López Garrido, Secretari d’Estat per la Unió Europea. Es tractava de fer un balanç sobre els primers mesos de la presidència espanyola i els resultats de la implementació del nou tractat. Per López Garrido la Unió es troba en un moment crític pel seu futur. Segons el seu parer, Europa ha crescut sempre després de moments de crisi. Europa ha crescut i s’ha enfortit a través de cicles de crisis. La primera guerra mundial donà origen al tractat de Roma; la crisi monetària dels inicis dels anys 90 donà origen al tractat de Maastricht i la moneda única. Ara, ens trobem en un nou cicle emmarcat per una crisi econòmica descomunal. El tracta de Lisboa és un bon instrument per superar aquesta situació. La sortida a l'actual crisi només és possible per una aplicació decidida del tractat de Lisboa. Precisament aquests són els deures europeus que ha de fer la presidència espanyola de la Unió. Aquesta ha de ser recordada com la presidència que ha deixat assentades les bases del desplegament d'aquest tractat. Espanya ha d’establir un nou rumb per Europa.
Lopez Garrido no amaga la gravetat del moment. La pressió dels head funds erosionen les finances i l'economia de molts països. L’actual crisi ha agafat desprevinguts als governs europeus. No hi ha una política econòmica comuna. Els països motors de la Unió europea han trigat massa en comprendre que la crisi grega era un crisi de la mateixa Europa. L’economia europea està atacada per uns especuladors que són com manades de llops que fereixen als mes febles en el moment menys esperat, i després se'n van. Existeix unanimitat de criteris que cal frenar aquesta forma d’especulació. Però, les politiques nacionals no són suficients per combatre’ls. Calen politiques transnacionals, europees, de control i regulació financera amb taxes especials per certes transaccions financeres, per una part, i de reactivació econòmica per una altra. Només des d’una política europea forta i decidida es podran afrontar les reformes necessàries per resistir, en primer moment, i desprès créixer. No fer-ho pot significar la fi del projecte europeu. Europa ha de tenir, a més d’una unió monetària una unió econòmica. Cal globalitzar la política per tal d’afrontar reptes que són globals. Cal vèncer les resistències de molts països que encara tenen una cultura política molt en clau nacional.
La intervenció de López Garrido se’n va quedar curta. Vaig quedar-me amb ganes d'escoltar els raonaments López Garrido. Les seves explicacions eren clares i ben construïdes. Ara, després d’entendre una mica més les tensions econòmiques del moment, és d’esperar que des d'Espanya el govern actuï amb coherència i sàpiga combinar adequadament les mesures de contenció, que ja coneixem, amb les mesures de reactivació, que encara no coneixem combinades, sense oblidar que cal articular unes nova fiscalitat més progressiva. Només així, sembla ser, es podrà sortir bé de l’actual crisi.
Lopez Garrido no amaga la gravetat del moment. La pressió dels head funds erosionen les finances i l'economia de molts països. L’actual crisi ha agafat desprevinguts als governs europeus. No hi ha una política econòmica comuna. Els països motors de la Unió europea han trigat massa en comprendre que la crisi grega era un crisi de la mateixa Europa. L’economia europea està atacada per uns especuladors que són com manades de llops que fereixen als mes febles en el moment menys esperat, i després se'n van. Existeix unanimitat de criteris que cal frenar aquesta forma d’especulació. Però, les politiques nacionals no són suficients per combatre’ls. Calen politiques transnacionals, europees, de control i regulació financera amb taxes especials per certes transaccions financeres, per una part, i de reactivació econòmica per una altra. Només des d’una política europea forta i decidida es podran afrontar les reformes necessàries per resistir, en primer moment, i desprès créixer. No fer-ho pot significar la fi del projecte europeu. Europa ha de tenir, a més d’una unió monetària una unió econòmica. Cal globalitzar la política per tal d’afrontar reptes que són globals. Cal vèncer les resistències de molts països que encara tenen una cultura política molt en clau nacional.
La intervenció de López Garrido se’n va quedar curta. Vaig quedar-me amb ganes d'escoltar els raonaments López Garrido. Les seves explicacions eren clares i ben construïdes. Ara, després d’entendre una mica més les tensions econòmiques del moment, és d’esperar que des d'Espanya el govern actuï amb coherència i sàpiga combinar adequadament les mesures de contenció, que ja coneixem, amb les mesures de reactivació, que encara no coneixem combinades, sense oblidar que cal articular unes nova fiscalitat més progressiva. Només així, sembla ser, es podrà sortir bé de l’actual crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada