La maledicència és l’acció de maldir. Aquest verb intransitiu significa dir mal dels altres. La benvolença és mostrar bona voluntat envers els altres. Penso que això és el que fa, des de fa uns dies, un conegut i prestigiós diari barceloní en relació als temes del cas Pretòria i el cas Millet. Mentre el primer cas es motiu de portada i tres pàgines interiors de la secció política; el segon cas apareix esporàdicament al final de les pàgines d’economia que es troben al final del diari. És més, mentre algun altre medi treia una informació que podia fer sospitar l’existència de lligams polítics en el cas Millet, el conegut i prestigiós diari va retenir uns dies aquesta informació.
Opino que aquesta conducta fuig dels canons de l’objectivitat informativa i converteix aquest diari a un succedani dels butlletins de qualsevol institució de pensament. Amb la diferència que, mentre el lector d’un diari cerca en el medi informació i opinió, la lectura d’un opuscle ideològic el que transmet són continguts per influir i conformar l’opinió del lector. L’ambigüitat entre informació i opinió, confon al lector si aquest només llegeix aquest diari. Ja que la mirada al món i els esdeveniments està mediatitzada pel que publica. En aquest casos, la manera d’obrar d’aquest diari és una simple manipulació de l’opinió pública ja que escriu i ordena les cròniques amb subrepticis per tal d’oferir al lector una visió parcial i interessada de la realitat. Aquesta situació demostra, un cop més, com algunes empreses periodístiques no han oblidat mai que, primer de tot, abans de la informació, hi ha la defensa d’uns interessos.
Opino que aquesta conducta fuig dels canons de l’objectivitat informativa i converteix aquest diari a un succedani dels butlletins de qualsevol institució de pensament. Amb la diferència que, mentre el lector d’un diari cerca en el medi informació i opinió, la lectura d’un opuscle ideològic el que transmet són continguts per influir i conformar l’opinió del lector. L’ambigüitat entre informació i opinió, confon al lector si aquest només llegeix aquest diari. Ja que la mirada al món i els esdeveniments està mediatitzada pel que publica. En aquest casos, la manera d’obrar d’aquest diari és una simple manipulació de l’opinió pública ja que escriu i ordena les cròniques amb subrepticis per tal d’oferir al lector una visió parcial i interessada de la realitat. Aquesta situació demostra, un cop més, com algunes empreses periodístiques no han oblidat mai que, primer de tot, abans de la informació, hi ha la defensa d’uns interessos.
Demanar objectivitat a "La Vanguardia" és com demanar "peras al olmo" que diuen en castellà.
ResponEliminaCada diari té dret a tenir la seva línia ideològica, però el cas de "La Vanguardia" és l'exemple paradigmàtic de "estar siempre al sol que más calienta", i lluny de qualsevol línia ideològica que no siguin els interessos immediats del grup Godó.
M'imagino que ja deuen preveure i anhelar que l'Artur Mas s'assegui finalment a la poltrona de la Generalitat i comencen a preparar el terreny per tal de mirar de recuperar les subvencions que tan generosament els havia atorgat els governs de l'honorable Jordi Pujol.
La mateixa objectivitat que té l'Oriol Domingo, pose'm per cas.
ResponElimina