En la campanya presidencial de Bill Clinton de 1992 es feu famós l’eslògan electoral “¡es l’economia, estúpids!. Amb aquesta exclamació s’emfatitzava que, en aquells moments el que era important era l’economia i no política. Molts anys després, la crisi econòmica actual evidencia que l’economia ha esdevingut estúpida. L’expressió “és (...) estúpid” s’ha convertit en un paradigma de l’obstinació a no voler veure el que sembla evident. Aquest cap de setmana els suplements econòmics dels diaris insistien que la crisi econòmica està atrapada en ella mateixa. La remuntada del capitalisme a partir de la seva refundació, és una mite i una enganyifa. Després de dos anys de l’anunci dels líders mundials que per sortir de la crisi calia repensar el capitalisme, no s’ha fet res. Tot segueix igual o pitjor. Fins i tot, alguns dels causants de la crisi han pretès a tornar a fer les mateixes operacions fraudulentes. La feina encara està per fer i la crisi deixa sentir les seves profundes conseqüències.
Els esdeveniments dels darrers mesos evidencia que la solució real a la crisi no passa per l’economia, sinó per la política i l’ètica. Per la política, perquè els Estats han tornat a assumir un paper regulador del mercat del qual havia estat expulsat per les polítiques neolliberals. Ara, quan la crisi ha demostrat la seva duresa només la política pot frenar la perversió de l’actual sistema econòmica: socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis. Cal tornar a la política per recuperar el sentit regulador del poder de l’Estat per neutralitzar les disfuncions del mercat.
Però també és temps de l’ètica. Perquè aquesta crisi econòmica ha demostrat que a la base de la distorsió del mercat hi ha una profunda manca de valors morals. La recerca del màxim benefici al marge del bé comú ha fet saltar la confiança en el mercat com a instrument d’assignació eficient de recursos. Benet XVI, en el seu discurs als membres de la Pontifica Academia de Ciències Socials, ha senyalat aquesta qüestió. A insistit que el sistema econòmic ha d’estar al servei de la dignitat de la persona i la recerca del bé comú. El Papa ha recordat que calen noves regles per regular l’economia global per tal que aquesta s’orienti a afavorir el desenvolupament integral de les persones. Cosa que ara no fa. Per això, la crisi econòmica s’ha convertit en una qüestió moral. De tal manera que les seves alternatives han de partir d’una important responsabilitat social en lloc d’abandonar-se als interessos privats i las lògiques privatives dels jocs de poder. Tot un programa d’actuació que troba la seva definició en l’encíclica “Caritas in veritas”
Els esdeveniments dels darrers mesos evidencia que la solució real a la crisi no passa per l’economia, sinó per la política i l’ètica. Per la política, perquè els Estats han tornat a assumir un paper regulador del mercat del qual havia estat expulsat per les polítiques neolliberals. Ara, quan la crisi ha demostrat la seva duresa només la política pot frenar la perversió de l’actual sistema econòmica: socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis. Cal tornar a la política per recuperar el sentit regulador del poder de l’Estat per neutralitzar les disfuncions del mercat.
Però també és temps de l’ètica. Perquè aquesta crisi econòmica ha demostrat que a la base de la distorsió del mercat hi ha una profunda manca de valors morals. La recerca del màxim benefici al marge del bé comú ha fet saltar la confiança en el mercat com a instrument d’assignació eficient de recursos. Benet XVI, en el seu discurs als membres de la Pontifica Academia de Ciències Socials, ha senyalat aquesta qüestió. A insistit que el sistema econòmic ha d’estar al servei de la dignitat de la persona i la recerca del bé comú. El Papa ha recordat que calen noves regles per regular l’economia global per tal que aquesta s’orienti a afavorir el desenvolupament integral de les persones. Cosa que ara no fa. Per això, la crisi econòmica s’ha convertit en una qüestió moral. De tal manera que les seves alternatives han de partir d’una important responsabilitat social en lloc d’abandonar-se als interessos privats i las lògiques privatives dels jocs de poder. Tot un programa d’actuació que troba la seva definició en l’encíclica “Caritas in veritas”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada