Benet XVI, en el discurs davant dels bisbes de Portugal, ha recordat que la missió dels cristians es fer possible que “Déu estigui present en el món”. Són temps, ha dit el Papa, de “nova força missionera” que ha de descansar en un “laïcat madur” identificat amb l’Església i amb les “complexes transformacions del món”. El Papa demana testimoniar la fe allí “on el silenci de la fe és més ampli i profund”. Per Benet XVI aquests llocs són: “els polític, intel·lectuals, professionals del medis de comunicació, que professen i promouen una proposta monocultural, ignorant la dimensió religiosa i contemplativa de la vida”. Des de fa temps, he pensat que el repte de creure es testimoniar la fe allí on la realitat sembla negar-la; allí on creure és més difícil perquè les persones tenen els seus cors endurits com a Meribà.
En aquests àmbits passa, segons Benet XVI, que “molts creients s’avergonyeixen i donen la ma al secularisme, que aixeca barreres a la inspiració cristiana”. El Papa diu que cal donar suport a que els cristians laics siguin fidels al testimoni de la fe i puguin viure “en l’escenari del món d’avui la dimensió profètica” i invoquin la “Bona Nova de Jesucrist, que dóna sentit a les seves vides i salvaguarda la seva dignitat”. Certament, els polítics catòlics han de tenir més coratge d’explicitar, en tot moment, quines són les raons de la seva esperança i orientar el seu comportament polític sota la perspectiva de la utopia profètica. Les dues coses són necessàries. Els polítics catòlics presents en la diversa pluralitat política no han de dissimular el sentit moral que té el seu compromís polític i la coherència amb la seva confessió de fe. Però tampoc han d’abandonar, en aquesta perspectiva de ser laics testimonis d’una fe madura, la irrenunciable incomoditat profètica. Els polítics catòlics han de contrastar el seu compromís amb l’anunci profètic de la Bona Nova proclamada als pobres, als desvalguts, i tots aquells que pateixen des de l’altra part de la història.
Aquest testimoni sincer dels polítics cristià catòlics és un instrument per recuperar la credibilitat del missatge cristià. Tal com ha dit Benet XVI “serà molt difícil que la fe arribi als cors mitjançant simples disquisicions o moralismes, i menys encara a través de genèriques referències als valors cristians”. Presentar els principis cristians és necessari, però no és suficient per arribar al cor de les persones i transformar la seva vida. Avui, per recuperar un espai cristià en la societat secularitzada, cal que les persones que en cerca de sentits “trobin persones creients que, per la seva fe, atraguin cap la gràcia de Crist, donant testimoni d’Ell”. Aquesta és, sens dubte, una gran responsabilitat encomanada als laics que són polítics catòlics.
En aquests àmbits passa, segons Benet XVI, que “molts creients s’avergonyeixen i donen la ma al secularisme, que aixeca barreres a la inspiració cristiana”. El Papa diu que cal donar suport a que els cristians laics siguin fidels al testimoni de la fe i puguin viure “en l’escenari del món d’avui la dimensió profètica” i invoquin la “Bona Nova de Jesucrist, que dóna sentit a les seves vides i salvaguarda la seva dignitat”. Certament, els polítics catòlics han de tenir més coratge d’explicitar, en tot moment, quines són les raons de la seva esperança i orientar el seu comportament polític sota la perspectiva de la utopia profètica. Les dues coses són necessàries. Els polítics catòlics presents en la diversa pluralitat política no han de dissimular el sentit moral que té el seu compromís polític i la coherència amb la seva confessió de fe. Però tampoc han d’abandonar, en aquesta perspectiva de ser laics testimonis d’una fe madura, la irrenunciable incomoditat profètica. Els polítics catòlics han de contrastar el seu compromís amb l’anunci profètic de la Bona Nova proclamada als pobres, als desvalguts, i tots aquells que pateixen des de l’altra part de la història.
Aquest testimoni sincer dels polítics cristià catòlics és un instrument per recuperar la credibilitat del missatge cristià. Tal com ha dit Benet XVI “serà molt difícil que la fe arribi als cors mitjançant simples disquisicions o moralismes, i menys encara a través de genèriques referències als valors cristians”. Presentar els principis cristians és necessari, però no és suficient per arribar al cor de les persones i transformar la seva vida. Avui, per recuperar un espai cristià en la societat secularitzada, cal que les persones que en cerca de sentits “trobin persones creients que, per la seva fe, atraguin cap la gràcia de Crist, donant testimoni d’Ell”. Aquesta és, sens dubte, una gran responsabilitat encomanada als laics que són polítics catòlics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada