La política, com a expressió de la utopia social, és un àmbit humà on s’entrellacen, de manera natural i espontània, les utopies possibles i els horitzons utòpics. La política sorgeix com a espai on reconstruir les utopies possibles i aproximar-nos més cap als horitzons de futurs inèdits. Gràcies a això la política ha estat para moltes persones un compromís ètic i moral. Però ara la política ha perdut aquesta dimensió. Conscient d'això Juan N. García Nieto en el seu manifest "Projecte de societat en clau d'utopia" convidava al lector a vèncer inèrcies, superar passivitats i pensar l'acció política en clau de participació i solidaritat. Les seves paraules no eren excessivament optimistes en aquest sentit, doncs creia que els partits i les institucions polítiques estaven molt ancorades en uns valors propis d'una societat que ja no són viables ni ho seran en el futur immediat. Ell ens animava a descobrir els nous desafiaments i imaginar noves possibilitats per tornar i reprendre, en els partits i en els moviments socials, noves responsabilitats davant la societat i recuperar la solidaritat en clau de projecte emancipador. I per això aconsellava, més que entotsolar-se en els seus problemes buscar, investigar, escodrinyar en la societat els nous camins de progrés.
Per recuperar la dignitat de la política en clau d'inèdit possible cal entendre el que està succeint ara. Per imaginar el futur, per fer viable aquest inèdit mostrat en clau d'esperança utòpica, era necessari analitzar i comprendre el moment present. Cal passejar-se pel món de la política per descobrir aquests intersticis en els quals la política ha naufragat, mentre procurem trobar llavors d'esperança que permetin seguir afirmant el nostre interès per la política, no com a il•lusió màgica, sinó com a il•lusió esperançada repleta d'amor, emotivitat i passió.
Per recuperar la dignitat de la política en clau d'inèdit possible cal entendre el que està succeint ara. Per imaginar el futur, per fer viable aquest inèdit mostrat en clau d'esperança utòpica, era necessari analitzar i comprendre el moment present. Cal passejar-se pel món de la política per descobrir aquests intersticis en els quals la política ha naufragat, mentre procurem trobar llavors d'esperança que permetin seguir afirmant el nostre interès per la política, no com a il•lusió màgica, sinó com a il•lusió esperançada repleta d'amor, emotivitat i passió.
M'encanta aquest post, Jordi. I quanta raó té... La política ha naufragat d'una manera que pareix quasi irreversible, tot i que encara confie que amb una anàlisi de la realitat actual, amb transparència, honestedat, ilusió i passió podríem aconseguir dotar-la de nou de dignitat i sense que ningú la considere un modus vivendi, sinó una defensa d'idees i del bé comú.
ResponElimina