Els fets violents ocorreguts durant la jornada de Vaga General han estimulat algunes opinions que sostenen que Barcelona actua de reclam pels antisistema. M’ha sorprès la facilitat com s’ha escampat aquesta brama. El seu fonament és la dada, per altra part inqüestionable, d’haver trobar bastants estrangers entre els detinguts en els aldarulls. Es diu que la ciutat de Barcelona exerceix un efecte crida pels antisistema. Algun medi, de titular ràpid i cridaner, ha dit que l’ocupació de l’edifici de la plaça Catalunya de Barcelona era un assaig de la futura guerrilla urbana, i que això anirà a més. Altres, més agosarats encara, han parlat del preludi d’una kale borraka a la catalana. Hi ha opinions per tots els gustos. Fins i tot, hi ha qui pensa que els ocupants estan manipulats per l’extrema dreta delitosa de crear un estat de confusió i de caos favorable a les seves propostes de més ordre i restricció de llibertats. Tot és possible, però sense dades contrastades, més enllà de les esmentades, que justifiquin alguna de les hipòtesis. Així, els judicis són més gratuïts que fonamentats.
Pocs dies abans d’aquests aldarulls l’ajuntament de Barcelona presentava editat el seu Pla d’Interculturalitat. En aquest document, el consistori barceloní explica que la majoria dels immigrants a la ciutat ho son per raons socioeconòmiqes, però es destaca que hi ha un increment de persones que venen a Barcelona atretes pel seu caràcter cosmopolita i obert. Aquest valor de Barcelona és un tresor. Especialment quan a altres països europeus, per la pressió de la dreta extrema, els governants comencen a descafeïnar alguns drets cívics. La ciutat de Barcelona és un pol d’atracció per les persones que volen compartir amb els barcelonins els valors de la llibertat i el respecte, principis bàsics per una convivència ordenada.
En cap cas l’esperiti obert de la societat barcelonina s’ha d’interpretar com un cant a la permissivitat sense límits. Així ho ha expressat molt bé el seu alcalde, Jordi Hereu. Criticar a les autoritats com a permissives és un absurd i denota desconeixement del treball policial o, simplement, mala fe. La llibertat i el respecte només es poden viure plenament si la convivència és ordenada. Per això, la responsabilitat de tot governant és aïllar socialment d’incivisme, prevenir-lo i, si s’escau, reprimir-lo. L’incivisme ataca l’arrel de la convivència. L’ordre social no hauria de ser un valor patrimonial del sectors conservadors de la societat. Precisament, perquè volem conservar la llibertat i el respecte, necessitem mantenir un determinat nivell d’ordre. No tot val en una societat de llibertat. No hi ha espai a la permissivitat si s’altera l’harmonia de la convivència. Cal defensar el model de la ciutat de Barcelona com espai urbà de llibertat i respecte individual i col·lectiu. Cal fer-ho amb fermesa, malgrat que alguns brètols intentin malmetre-ho.
Pocs dies abans d’aquests aldarulls l’ajuntament de Barcelona presentava editat el seu Pla d’Interculturalitat. En aquest document, el consistori barceloní explica que la majoria dels immigrants a la ciutat ho son per raons socioeconòmiqes, però es destaca que hi ha un increment de persones que venen a Barcelona atretes pel seu caràcter cosmopolita i obert. Aquest valor de Barcelona és un tresor. Especialment quan a altres països europeus, per la pressió de la dreta extrema, els governants comencen a descafeïnar alguns drets cívics. La ciutat de Barcelona és un pol d’atracció per les persones que volen compartir amb els barcelonins els valors de la llibertat i el respecte, principis bàsics per una convivència ordenada.
En cap cas l’esperiti obert de la societat barcelonina s’ha d’interpretar com un cant a la permissivitat sense límits. Així ho ha expressat molt bé el seu alcalde, Jordi Hereu. Criticar a les autoritats com a permissives és un absurd i denota desconeixement del treball policial o, simplement, mala fe. La llibertat i el respecte només es poden viure plenament si la convivència és ordenada. Per això, la responsabilitat de tot governant és aïllar socialment d’incivisme, prevenir-lo i, si s’escau, reprimir-lo. L’incivisme ataca l’arrel de la convivència. L’ordre social no hauria de ser un valor patrimonial del sectors conservadors de la societat. Precisament, perquè volem conservar la llibertat i el respecte, necessitem mantenir un determinat nivell d’ordre. No tot val en una societat de llibertat. No hi ha espai a la permissivitat si s’altera l’harmonia de la convivència. Cal defensar el model de la ciutat de Barcelona com espai urbà de llibertat i respecte individual i col·lectiu. Cal fer-ho amb fermesa, malgrat que alguns brètols intentin malmetre-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada