Sínode de Bisbes sobre l’Orient Mig. Comunicat final

Durant la tretzena Congregació General del Sínode de Bisbes sobre l’Orient Mig celebrada el divendres passat a la tarda, els pares sinodals aprovaren el Missatge final de l'Assemblea Especial per a Orient Mitjà. A continuació anoto alguns paratges d’aquest missatge fet públic per l’agència Vaticana d’Informació.

“A Orient va néixer la primera comunitat cristiana. D'Orient van sortir els Apòstols després de Pentecosta per evangelitzar al món sencer (...) Ens enfrontem avui a nombrosos desafiaments. (...) El que Crist ens demana és que acceptem la nostra fe i que la visquem en tots els aspectes de la vida. El que Ell demana a les nostres Esglésies és que reforcin la comunió a cada Església "sui iuris" i entre les Esglésies catòliques de diferents tradicions, i que fem tot el possible en l'oració i la caritat per aconseguir la unitat de tots els cristians (...)

Hem analitzat el referent a la situació social i la seguretat en tots els nostres països d'Orient Mitjà. Hem estat conscients de l'impacte del conflicte palestí-israelià sobre tota la regió, especialment sobre el poble palestí, que sofreix les conseqüències de l'ocupació israeliana: la falta de llibertat de moviment, el mur de separació i les barreres militars, els presoners polítics, la demolició de les cases, la pertorbació de la vida econòmica i social i els milers de refugiats. També hem reflexionat sobre el sofriment i la inseguretat en els quals viuen els israelians. Hem meditat sobre la situació de la ciutat santa de Jerusalem. Estem preocupats per les iniciatives unilaterals que podrien canviar la seva demografia i el seu estatut. Enfront de tot això, veiem que una pau justa i definitiva és l'únic mitjà de salvació per a tots, pel bé de la regió i els seus pobles (...) Hem recordat en les nostres reunions i les nostres oracions els sofriments sagnants del poble iraquià (...)”

El missatge explica la importància de la comunió i el testimoniatge de les esglésies catòliques de l’Orient Mig, el de les esglésies ortodoxes i les comunitats evangèliques; així com la cooperació i el diàleg que es mantenen amb els jueus i musulmans conciutadans dels catòlics en aquests territoris.

En relació a la participació en la vida pública els catòlics demanen als governants d’aquests països: “Ens dirigim a vostès per abordar el tema crucial de la igualtat entre ciutadans. Els cristians són ciutadans originaris i autèntics, lleials a les seves pàtries i, per tant, compleixen amb els seus deures nacionals. És normal que ells puguin gaudir de tots els drets com a ciutadans, de la llibertat de consciència i de culte, de la llibertat en l'àmbit de l'educació, i de l'ensenyament en l'ús dels mitjans de comunicació. Us demanem que redobleu els vostres esforços per establir una pau justa i durable a la regió, i per detenir la carrera armamentista, que portaria amb si la seguretat i la prosperitat econòmica, detindria el flux migratori que priva als nostres països de les seves forces vives”

També hi ha una crida a la comunitat internacional. “Els ciutadans dels països d'Orient Mitjà interpel•len a la comunitat internacional i en particular a l'ONU perquè treballin, sincerament, per una solució que porti la pau justa i definitiva a la regió, i això mitjançant l'aplicació de les resolucions del Consell de Seguretat i prenent mesures jurídiques necessàries per posar fi a l'ocupació dels diferents territoris àrabs".

"El poble palestí podrà, d'aquesta manera, tenir una pàtria independent i sobirana i viure allí amb plena dignitat i estabilitat. L'Estat d'Israel podrà gaudir de la pau i de la seguretat dins de fronteres internacionalment reconegudes. La Ciutat Santa de Jerusalem podrà obtenir l'estatut just que respecti el seu caràcter particular, la seva santedat i el seu patrimoni religiós per a cadascuna de les tres religions jueva, cristiana i musulmana. Esperem que la solució dels dos estats es faci realitat i no sigui un simple somni".

"l'Iraq podrà posar fi a les conseqüències funestes de la guerra i establir una seguretat que protegeixi a tots els ciutadans i als seus components socials, religioses i nacionals".

"Líban podrà gaudir de la seva sobirania sobretot el territori, fortificar la seva unitat nacional i continuar la seva vocació de ser model de bona convivència entre cristians i musulmans, gràcies al diàleg de cultures i religions i a la promoció de les llibertats públiques".

Finalment, abans de la part conclusiva, es diu: “Condemnem la violència i el terrorisme, independentment d'on provinguin, i tot extremisme religiós. Condemnem tota forma de racisme, antisemitisme, anticristianisme i islamofòbia i fem una crida a les religions perquè assumeixin les seves responsabilitats en la promoció i diàleg de les cultures i de les civilitzacions a la nostra regió i al món sencer".

Tant de bo aquesta crida fructifiqui en resultats positius. Crec que la lectura del missatge final és una nova mostra del paper que l’Església, com a massa crítica, pot exercir en el món d’avui.