Estic llegint amb molts d’interès i plaer intel·lectual el llibre “El món no se’n surt” de l’historiador Tony Judt mort recentment. És una reflexió serena i suggerent sobre l’actual crisi i, de manera particular, una aposta de renovació de la socialdemocràcia. La riquesa de la seva reflexió dóna peu a molts comentaris, però avui voldria referir-me a com tracta el tema del lloc de la moral en la política. Per Tony Judt la moral (ell no parla d’ètica) és un dels temes actuals importants; perquè és el problema el gran buit moral en que es troba instal·lada la societat. Això resulta greu per la política. No es poden prendre decisions polítiques sense referents i judicis morals. La manca d’aquest referents genera desconfiança. Aquesta neix pel “salt entre la naturalesa inherentment ètica de l’agenda pública i la qualitat unitària del debat polític”.
La política no pot viure sense referents morals. La política ha de proporcionar un llenguatge que permeti a les persones expressar el seus “instints morals”. Tony Judt considera que això afecta a tothom, al marge de les creences religioses de les persones. Afegeix “fins i tot si acceptéssim que a la vida no hi ha una fi transcendent, ens cal donar sentit a les nostres accions d’una manera que les transcendeixi”. Afirma que en el moment actual “copsem intuïtivament la necessitat d’un sentit de redreçament moral (...) una vida sense examen no té sentit (...)una societat justa és aquella on la gent es porta bé (...) ens cal recordar el senti de just i bo”. En aquest sentit Tony Judt constata que en política falta “un relat moral: un relat internament coherent que doni sentit a les nostres accions d’una manera que les transcendeixi”.
En el llibre d’aquest historiador, mort prematurament d’una esclerosi lateral amiotròfica, considerat com un testament polític a favor d’una socialdemocràcia renovada, hi ha una aposta per assumir que la societat té una ànima, ell parla de l”ànima de la ciutat”, la qual no es pot substituir indefinidament per la idea de creixement econòmic infinit. Ara, que comença el període de propostes per captar el vot de les persones el llibre de Tony Judt pot ser de gran ajut alhora de construir el relat polític.
La política no pot viure sense referents morals. La política ha de proporcionar un llenguatge que permeti a les persones expressar el seus “instints morals”. Tony Judt considera que això afecta a tothom, al marge de les creences religioses de les persones. Afegeix “fins i tot si acceptéssim que a la vida no hi ha una fi transcendent, ens cal donar sentit a les nostres accions d’una manera que les transcendeixi”. Afirma que en el moment actual “copsem intuïtivament la necessitat d’un sentit de redreçament moral (...) una vida sense examen no té sentit (...)una societat justa és aquella on la gent es porta bé (...) ens cal recordar el senti de just i bo”. En aquest sentit Tony Judt constata que en política falta “un relat moral: un relat internament coherent que doni sentit a les nostres accions d’una manera que les transcendeixi”.
En el llibre d’aquest historiador, mort prematurament d’una esclerosi lateral amiotròfica, considerat com un testament polític a favor d’una socialdemocràcia renovada, hi ha una aposta per assumir que la societat té una ànima, ell parla de l”ànima de la ciutat”, la qual no es pot substituir indefinidament per la idea de creixement econòmic infinit. Ara, que comença el període de propostes per captar el vot de les persones el llibre de Tony Judt pot ser de gran ajut alhora de construir el relat polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada