Revisitar la política XXXI. Manca el relat polític

Ens trobem tant mancats de mestres polítics i les institucions capaces d'educar en el compromís cívic de les persones no aconsegueixen ser atractives per a la ciutadania. Davant la crisi dels mecanismes clàssics de transmissió de valors és recomanable recrear o recuperar espais i àmbits des d'on sigui possible difondre aquests valors i, molt especialment, cap a la joventut. És veritat que existeixen grans causes que, de tant en tant, aconsegueixen mobilitzar a amplis sectors de la joventut. Però aquestes causes són fets aïllats desconnectats dels relats més globals i transversals que embastin una visió global encoratjadora del compromís social més enllà dels interessos parcials. Es tracta de reprendre el fil que permeti tornar parlar dels valors nuclears que han fundat les esperances i els combats de les generacions precedents.

Ens manquen mestres polítics. Els referents actuals que commouen estan lluny del món polític proper. Els líders polítics d'antany han estat substituïts per bons gestors dels fets públics però estan mancats de relat. Perquè es tracta de fer bé les coses, però també de saber explicar per què i per quin motiu es fan aquestes coses. El relat ha de tornar a ocupar un lloc rellevant en el discurs polític. La racionalitat de la bona gestió no pot ser l'únic aval possible per atorgar la confiança política. La ciutadania ha de trobar en el polític un relat capaç de retornar la capacitat de fer-nos somiejar.