És evident que en la societat contemporània hi ha hagut una pèrdua progressiva de la funció moralitzadora i pedagògica que el pensament il·lustrat havia atribuït a la política. La política ha perdut els seus referents morals assetjada per una concepció pragmàtica de la política. D'aquesta manera "no resten escletxes per al «deu ser»; aquest perd el seu caràcter de tensió innovadora, de possibilitats de canvi substancial, i queda sotmès i absorbit per allò que «de fet és». Retorna el vell principi totalitari que el real és racional i corresponentment l'oposició moral practicada és irracional i irreal" (Gimbernat, J.A. i altres "La ética de la igualdad". El País 3 Gener 1989. pàg.9). És més, des de sectors de la societat es propaga una nova creença fonamentada en les absències de referents ideològics. S'afirma que tal absència és una condició necessària, a manera de desert que ha de transitar la cultura contemporània, perquè l'home i la dona moderns es desprenguin d'aquelles conviccions que limitaven la llibertat individual i impedien el seu desenvolupament. En les democràcies occidentals la imatge de polític transmesa s'identifica amb "un model de comportament desideologitzat, sense un altre mètode que la pragmàtica ni una altra jerarquia de valors que els resultats" (Vázquez Montalbán, M. "El 'yuppie' y el teólogo" El País 20 Març 1987 pàg.9). Encara que necessaris, els resultats no poden significar l'única validació de l'acció política.
Davant l'absència de referents vàlids és natural que es produeixi una important escissió entre l'exercici del poder polític i la responsabilitat moral dels polítics. L'escena política està dominada per dues lògiques suposadament oposades: la lògica del poder i la lògica democràtica. Aquesta parcel·lació de l'ètica en dos mons i amb projectes ètics diferents té importants repercussions socials. En analitzar el fet polític Max Weber va observar l'existència de la "ètica de les responsabilitats", pròpia dels qui han assumit responsabilitats polítiques, i la "ètica de les conviccions", reservada als intel·lectuals. A diferència de l'ètica de les conviccions, que quedaria reclosa al camp de la ideologia i únicament s'ocuparia de les finalitats últimes, l'ètica de les responsabilitat "fonamenta el seu discurs sobre la primacia dels mitjans sobre les finalitats. Una mirada al nostre entorn immediat es treu la conclusió que no importa el que es va fer des del poder, sinó estar en el poder" . (Ibáñez, J.. "¿Somos todavía de los nuestros?" El País 22 Setembre 1986). L'existència d'aquestes dues lògiques produeix una dissociació ètica entre l'exercici de la política i el món de les creences, i afavoreix la lògica autònoma del poder.
Davant l'absència de referents vàlids és natural que es produeixi una important escissió entre l'exercici del poder polític i la responsabilitat moral dels polítics. L'escena política està dominada per dues lògiques suposadament oposades: la lògica del poder i la lògica democràtica. Aquesta parcel·lació de l'ètica en dos mons i amb projectes ètics diferents té importants repercussions socials. En analitzar el fet polític Max Weber va observar l'existència de la "ètica de les responsabilitats", pròpia dels qui han assumit responsabilitats polítiques, i la "ètica de les conviccions", reservada als intel·lectuals. A diferència de l'ètica de les conviccions, que quedaria reclosa al camp de la ideologia i únicament s'ocuparia de les finalitats últimes, l'ètica de les responsabilitat "fonamenta el seu discurs sobre la primacia dels mitjans sobre les finalitats. Una mirada al nostre entorn immediat es treu la conclusió que no importa el que es va fer des del poder, sinó estar en el poder" . (Ibáñez, J.. "¿Somos todavía de los nuestros?" El País 22 Setembre 1986). L'existència d'aquestes dues lògiques produeix una dissociació ètica entre l'exercici de la política i el món de les creences, i afavoreix la lògica autònoma del poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada