Ahir, diumenge 3 d’octubre, s’inaugurà la trobada de pregària per la pau organitzada per la Comunitat de Sant Egidi i l’Arxidiòcesi de Barcelona. Si algú vol tenir una informació detallada de les activitats que es fan, pot consultar la pàgina web de Catalunya Religió on es dóna informació en directe del que està succeint.
El que voldria en el meu post és reproduir part de la intervenció del President de la Generalitat, José Montilla, en l’acte inaugural. Els fragment més rellevants de la seu discurs foren:
Catalunya i la seva capital, exerceixen una vegada més d’amfitrions d’un encontre de caràcter internacional de gran rellevància. Amb l’hospitalitat que caracteritza el nostre país, volem fer-los sentir com si estiguessin a casa seva .
Ja l’any 2001, la nostra ciutat va acollir calorosament aquesta Trobada. Avui com llavors, l’ “esperit d’Assís” que la inspira, és un estímul viu i actuant per seguir aprofundint en el missatge de pau i de diàleg que ens convoca i aplega .
Permetin-me que els parli uns instants de Catalunya... Com molts de vostès saben, el nostre és un país que projecta amb orgull la singularitat d’una cultura mil·lenària i una llengua pròpia, en la qual els hi parlo. El nostre és un poble que s’autogoverna, amb unes institucions que representen la continuïtat de la nostra consciència històrica. Una consciència plural, forjada amb procedències i accents diversos, que ha fet de la cohesió, la pau i la convivència uns valors a preservar .
Aquest és un poble que es reconeix a si mateix en la cultura del diàleg i l’acord, en el que representa d’ideal i principi democràtic. Catalunya ha expressat també, al llarg de la seva història, una vocació de diàleg amb el nostre entorn més proper, amb la resta de pobles d’Espanya, Europa i la Mediterrània. Però també, més enllà, teixint un vincle estret amb la resta del món, en l’esforç per compartir uns ideals universals que ens agermanen .
(...)
Estem, per tant, molt orgullosos que durant els propers dies Barcelona esdevingui de nou, capital de la Pau. Una pau que entenem, no pot ser només sinònim de l’absència de guerra o de violència. La pau és sempre molt més que això. És crear les condicions per la solidaritat i la comprensió entre la gran família humana. És la construcció quotidiana dels espais per conviure en la diversitat .
Una diversitat que és, segurament, un dels paradigmes que millor defineix les societats contemporànies. I la nostra ben especialment. Una diversitat que s’expressa per mitjà de múltiples maneres, creences i cosmovisions .
A través del diàleg amb la diversitat, podrem aspirar a entendre la nostra realitat complexa i ser capaços d’aventurar quins camins prendrà el nostre futur immediat, sense temors ni prejudicis. Precisament la por, el prejudici i el rebuig a la diferència, o la temptació per simplificar la realitat, són la primera expressió de qualsevol forma de pensament únic que està en la base dels totalitarismes .
No podem deixar que els fonamentalismes i els extremismes aprofitin les tensions d’un món plural i la diversitat per propiciar l’enfrontament i la discòrdia .
Perquè la pau significa superar els ressentiments i treballar per la confiança mútua. La pau significa aixecar ponts, allà on abans ens separaven els murs. La pau és un esforç sostingut per escoltar, aprendre i respectar les diferències, tot cercant a la vegada els intangibles comuns i universals. Estimem la vida i estimem la pau que la fa possible .
Estimem la paraula que emana de totes les llengües, cultures i religions. Una paraula carregada de veritat. Allò que el sagrat Alcorà en diu: "Sigues conscient de Déu i digues sempre la veritat”. I que també trobem en els missatges de pau i amor de la Toràh i els evangelis:..”aquells que faran la pau, seran considerats fills de Déu.” Escriptures de pau universals que també trobem en la resta de creences. Perquè les religions han de ser una font de pau i no de confrontació.. Perquè és en el missatge de les religions on es destil·la una part de la saviesa que atresorem, en un pòsit mil·lenari que dóna forma a les diferents cultures d’arreu i que ens ajuda a tenir una idea més acurada del que som com a humanitat .
Perquè també en l’espiritualitat i en els valors profunds i sagrats de les religions, podem trobar moltes de les respostes als interrogants que ens planteja el món d’avui. En el fet religiós trobem les arrels de les nostres cultures i podem cercar, també avui, el camí per enfortir la convivència, tot enriquint l’experiència humana .
Cultures i religions en diàleg, com el millor mirall per educar i fer pedagogia de la convivència i la diversitat. Un diàleg que també s’ha de produir entre laics i creients. Des del pensament religiós i des de l’ètica humanista i cívica .
És en l’espiritualitat de les pregàries que porteu a Barcelona i en el debat intel·lectual de les idees que no admeten respostes dogmàtiques, on sabrem trobar els fonaments profunds de la pau . Passant de les nostres conviccions a les conviccions dels altres, en un procés fèrtil i alliberador que ha de donar nous fruits i de valor superior a les idees de partença .
Buscant en un diàleg realment obert, que ens porti al descobriment de l’altre i a un enriquiment mutu. En paraules de Raimon Pannikar, no ens podem conèixer a nosaltres mateixos, sinó ens coneixem i aprenem amb els altres. Aquesta és una exigència ètica, humana i també política .
Perquè hem aprés que de la força dels ideals i de l’empeny positiu des de valors universals, la humanitat sencera ha assolit grans fites al llarg de la història .
Ara més que mai, en moments de crisi econòmica global, de canvi de paradigmes i de reptes mundials compartits, necessitem reivindicar de manera conjunta aquells valors que reforcen el nostre compromís amb un futur de progrés i de pau. Necessitem prendre consciència i recuperar amb coratge la fe, per creure en la nostra capacitat col·lectiva de resoldre positivament els conflictes que ens envolten. Aquest és un batec que se sent en els cor de milions de persones al voltant de tot el planeta .
Un crit d’ajuda al qual hem de donar resposta. Cadascú des de les pròpies responsabilitats, però sent conscients que tots som actors del canvi. Cal agrupar esforços i els anhels comuns en el desig de pau que compartim, amb iniciatives i accions com les que representen l’esperit d’aquesta Trobada .
De ben segur que en els propers dies hi podran aprofundir.
(...)
De tots depèn trobar els camins que permetin una major prosperitat i progrés per a totes les persones i pobles de la terra, en condicions més equitatives i sostenibles .
Construint comunitats a nivell local, nacional, regional i també global, compromeses amb la llibertat, la solidaritat, el progrés i la justícia. Cercant els mecanismes i les institucions per una governança mundial democràtica i legítima .
Canalitzant el missatges de fraternitat que estan en el cor de les religions i en les diverses fonts de veritat presents en les nostres cultures .
El seu peregrinatge de pau fins a Barcelona és un estímul que renova la nostra confiança i compromís amb la pau i el diàleg. Els animo a recollir el pols del present per albirar horitzons possibles plens d’esperança. És el que necessitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada