Aquest diumenge el Consell islàmic de Catalunya, evidenciant un esforç de presència continuada en la societat catalana, ha celebrat el VI Congrés dels imams i presidents de comunitats de Catalunya amb el lema “L´Islam i la ciutadania ”. L’objectiu del congrés d’aquest any ha estat debatre els aspectes relacionat amb la identitat dels musulmans, especialment en un context social i cultural on l’Islam no és la religió de l’Estat i com construeixen la seva ciutadania fonamentada en drets i deures.
Els experts han constatat que els ciutadans tenen avui moltes identitats que es defineixen a partir de múltiples identificacions, on la religió és un dels referents, però no l’únic. Des d’aquest pluralitat d’identificacions els ciutadans construeixen el seu sentit de pertinença a la societat que es pot considerar com allò que esdevé comú denominador. Els musulmans del nostre país, són ciutadans, amb drets i deures, que han de participar en totes les institucions, iniciatives i àmbits on s’elabora aquest sentiment de pertinença.
Avui, el concepte de ciutadania no està lligat al de nacionalitat. La ciutadania, a més de drets i deures associats als drets polítics, comporta també una sèrie valors que serveixen per definir el tipus de societat. Acceptar la ciutadania significa assumir com a propis aquests valors, sense que això signifiqui renunciar a altres elements que aporten també significats dins d’aquesta pluralitat d’identificacions. Els poders públics han d’entendre avui que el reconeixement i la protecció de les llibertats fonamentals, entre les quals es troba la religiosa, comporta assumir que hi ha una expressió individual dels drets de ciutadania, però també hi ha una manifestació col•lectiva d’aquests drets. Cal protegir aquestes dues dimensions per tal que els ciutadans musulmans puguin participar plenament, amb condicions d’igualtat, en la construcció dels referents comuns que ens assegura la convivència
Els experts han constatat que els ciutadans tenen avui moltes identitats que es defineixen a partir de múltiples identificacions, on la religió és un dels referents, però no l’únic. Des d’aquest pluralitat d’identificacions els ciutadans construeixen el seu sentit de pertinença a la societat que es pot considerar com allò que esdevé comú denominador. Els musulmans del nostre país, són ciutadans, amb drets i deures, que han de participar en totes les institucions, iniciatives i àmbits on s’elabora aquest sentiment de pertinença.
Avui, el concepte de ciutadania no està lligat al de nacionalitat. La ciutadania, a més de drets i deures associats als drets polítics, comporta també una sèrie valors que serveixen per definir el tipus de societat. Acceptar la ciutadania significa assumir com a propis aquests valors, sense que això signifiqui renunciar a altres elements que aporten també significats dins d’aquesta pluralitat d’identificacions. Els poders públics han d’entendre avui que el reconeixement i la protecció de les llibertats fonamentals, entre les quals es troba la religiosa, comporta assumir que hi ha una expressió individual dels drets de ciutadania, però també hi ha una manifestació col•lectiva d’aquests drets. Cal protegir aquestes dues dimensions per tal que els ciutadans musulmans puguin participar plenament, amb condicions d’igualtat, en la construcció dels referents comuns que ens assegura la convivència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada