La política està contaminada pel vell principi de que el real és racional i que qualsevol oposició moral és irracional i irreal. Per aclarir el pes del valor de la racionalitat en la cultura política és bé atendre el que va dir en el seu moment el biòleg xilè Humberto Maturana. Aquest científic qüestiona la lògica de la racionalitat i afirma que "dir que la raó caracteritza a l'humà és una vena, i ho és perquè ens deixa cecs enfront de l'emoció que queda desvaloritzada, com alguna cosa animal o com alguna cosa que nega el racional. Vivim en una cultura que desvaloritza les emocions, i no veiem l'entrellaçament quotidià entre raó i emoció que constitueix el nostre viure humà" (Maturana, H. "Emocions i llenguatge en educació i política". Hachette/CD. Santiago de Xile 1994, pàgina 14). Per a aquest científic les emocions no són el que correntment denominats sentiments, més aviat són l'àmbit de les accions en què una persona es mou. No hi ha acció humana sense emoció que la justifiqui i la faci possible, de tal manera que no és la raó el que ens porta a l'acció sinó l'emoció.
Maturana sosté que l'emoció fonamental que ha fet possible la humanització ha estat l'amor. Aquesta afirmació no està feta des de la perspectiva cristiana, sinó a partir de la biologia. Es vol assegurar que l'amor és l'emoció central en la història evolutiva humana des de l'inici. Aquest científic, expert en el sistema nerviós dels serves vius, proposa que s'accepti la influència del fluir emocional en la política, doncs si no ens adonem que la "democràcia pertany al desig i no a la raó, no serem capaces de viure en democràcia perquè lluitarem per imposar la veritat" (Maturana, H. "Emocions i llenguatge en educació i política". Hachette/CD. Santiago de Xile 1994, pàgina 70).
La reflexió aportada per Maturana introdueix una nova lògica que permet analitzar les relacions polítiques a través del filtre de l'amor. La introducció de l'amor com a dada rellevant en l'anàlisi política trastoca molts dels paràmetres que regulen l'activitat política en les nostres societats. Per tornar fer atractiva la política per als ciutadans del nostre temps cal omplir d'afecte, de cooperació, de cordialitat i calidesa les relacions que s'estableixen en les activitats polítiques, tant des del punt de vista personal com a institucional. Cal humanitzar la política per donar-li un rostre més comprensible als homes i dones de la nostra societat. Probablement, davant el pes històric de la competició política, els temps polítics esdevenidors seran més propensos a la cooperació o col•laboració que a la competició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada