En temps de crisi econòmica molta gent es recorda de Santa Bàrbara quan trona. Llavors, si resulta que plou, passa allò que digué Josep Pla en el Quadren gris, els banquers donen paraigües quan fa sol, però quan plou ni te’l deixen. En aquests moments la única possibilitat es mullar-se i confiar que Sant Bàrbara ens doni un cop de ma.
Aquesta situació és injusta, perquè quan plou es mulla tothom que està a descobert i no té un paraigües. La lògica del sistema meteorològic no és l’equitat. Quan cal mullar-se tothom és igual aparentment. A la crisi econòmica i a la moral pública li passa el mateix. No hi ha criteris morals equitatius per repartir la crisi. Els efectes negatius de la crisi es reparteixen amb equitat negativa, mentre que el beneficis dels guanys econòmics se’ls queden uns pocs.
L’absència de criteris morals públics afavoreix la no equitat en la resolució de les crisis econòmiques. Per exemple, mentre els sectors mes desafavorits s’empobreixen més, l’impacte de la crisi és menor en els sectors amb més resistència econòmica i els causants de la crisi queden perduts en l’anonimat total. A la pregunta ¿qui són els responsables?, no hi ha respostes convincents. El buit de responsabilitats és un signe de la feblesa del sistema moral públic. Quan això passa s’imposa arreu el cinisme polític dels amorals.
Aquesta situació és injusta, perquè quan plou es mulla tothom que està a descobert i no té un paraigües. La lògica del sistema meteorològic no és l’equitat. Quan cal mullar-se tothom és igual aparentment. A la crisi econòmica i a la moral pública li passa el mateix. No hi ha criteris morals equitatius per repartir la crisi. Els efectes negatius de la crisi es reparteixen amb equitat negativa, mentre que el beneficis dels guanys econòmics se’ls queden uns pocs.
L’absència de criteris morals públics afavoreix la no equitat en la resolució de les crisis econòmiques. Per exemple, mentre els sectors mes desafavorits s’empobreixen més, l’impacte de la crisi és menor en els sectors amb més resistència econòmica i els causants de la crisi queden perduts en l’anonimat total. A la pregunta ¿qui són els responsables?, no hi ha respostes convincents. El buit de responsabilitats és un signe de la feblesa del sistema moral públic. Quan això passa s’imposa arreu el cinisme polític dels amorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada