Cada cop més, estic convençut que hi ha un periodisme que es dedica, per simple supervivència, a desvirtuar la realitat. I en alguns casos, a inventar-se-la simplement. Les recents declaracions d’en Pep Guardiola en relació a Joan Laporta ha desfermat alguns titulars i comentaris fora de to, totalment desajustat a la pròpia literalitat de les paraules. Més enllà de les paraules, alguns periodistes han elaborat un judici d’intencions que traspassa el sentit comú d’en Pep Guardiola.
Les paraules de l’entrenador del Barça han estat (transcripció personal):
"Tinc molt afecte a la junta de Laporta perquè em va escollir, el mèrit és seu i triar i estic trist per això. Entenc la llei, però aquella junta va fer coses extraordinàries. Va agafar el club en una situació més precària que ara, el recuperaren i van crear un equip extraordinari. Van donar normalitat a moltes coses.
Jo no sé com acabarà [el conflicte Rosell-Laporta], però sé que estan patint molt i no ho mereixen. Sé que m'estic ficant en alguna cosa..., però totes les juntes directives han fet coses bones i dolentes... Part d'aquest club tan gran pertany a tots els ex-presidents, a tots. Al president Núñez, que va estar molt temps, li corresponen moltes coses, i al president Laporta li toquen moltes d'aquestes virtuts que té l'equip, aquest club. Espero que tothom pugui reflexionar i que tots siguin conscients que estem on estem gràcies a molta gent... Per al club és un dany important".
Interpreto aquestes paraules d’en Pep Guardiola, primer, com una reconeixement just del treball fet per altres directives, tot els clars obscurs que poden haver-hi entorn la seva gestió, i una forma d’agraïment personal per la consideració que tingueren amb ell. Però també és un gest de conciliació, que cal agrair-li, per evitar una crisi que pot afectar al Barça com institució, tal com molt bé destaca el diari Ara. És un sarcasme paradoxal que el rebombori organitzat entorn aquesta notícia coincideixi el mateix dia en que el consell Josep Maria Cleries ha anunciat "Volem proposar un pla per reforçar els grans valors universals, que volem que siguin uns valors bàsics; la societat es va individualitzant i perdem de vista els valors que hi donen consistència”. Entendre l’espai públic com un lloc per la conciliació, i no per la crispació com atien alguns periodistes, ha de ser un d’aquests valors que cal impulsar. Però, en una societat mediàtica com la nostra, si els medis de comunicació no fan pedagogia activa sobre els valors que ens defineixen com a societat, ho tindrem tot molt difícil per considerar-nos una societat oberta, madura i humanitzada.
Les paraules de l’entrenador del Barça han estat (transcripció personal):
"Tinc molt afecte a la junta de Laporta perquè em va escollir, el mèrit és seu i triar i estic trist per això. Entenc la llei, però aquella junta va fer coses extraordinàries. Va agafar el club en una situació més precària que ara, el recuperaren i van crear un equip extraordinari. Van donar normalitat a moltes coses.
Jo no sé com acabarà [el conflicte Rosell-Laporta], però sé que estan patint molt i no ho mereixen. Sé que m'estic ficant en alguna cosa..., però totes les juntes directives han fet coses bones i dolentes... Part d'aquest club tan gran pertany a tots els ex-presidents, a tots. Al president Núñez, que va estar molt temps, li corresponen moltes coses, i al president Laporta li toquen moltes d'aquestes virtuts que té l'equip, aquest club. Espero que tothom pugui reflexionar i que tots siguin conscients que estem on estem gràcies a molta gent... Per al club és un dany important".
Interpreto aquestes paraules d’en Pep Guardiola, primer, com una reconeixement just del treball fet per altres directives, tot els clars obscurs que poden haver-hi entorn la seva gestió, i una forma d’agraïment personal per la consideració que tingueren amb ell. Però també és un gest de conciliació, que cal agrair-li, per evitar una crisi que pot afectar al Barça com institució, tal com molt bé destaca el diari Ara. És un sarcasme paradoxal que el rebombori organitzat entorn aquesta notícia coincideixi el mateix dia en que el consell Josep Maria Cleries ha anunciat "Volem proposar un pla per reforçar els grans valors universals, que volem que siguin uns valors bàsics; la societat es va individualitzant i perdem de vista els valors que hi donen consistència”. Entendre l’espai públic com un lloc per la conciliació, i no per la crispació com atien alguns periodistes, ha de ser un d’aquests valors que cal impulsar. Però, en una societat mediàtica com la nostra, si els medis de comunicació no fan pedagogia activa sobre els valors que ens defineixen com a societat, ho tindrem tot molt difícil per considerar-nos una societat oberta, madura i humanitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada