Virtuts públiques, corrupcions privades

Hi ha la sensació estesa de que la corrupció és un mal endèmic del sector públic. Les enquestes d’opinió identifiquen la corrupció com una de les preocupacions majoritàries de la ciutadania quan s’avalua l’àmbit públic. És cert que hi ha bastants casos de corrupció en les institucions públiques. Res a dir, és inqüestionable que les coses són així. Però probablement , la manera d’abordar el tema està viciat d’entrada. Perquè la corrupció no és un problema, sinó el símptoma d’una qüestió de fons: la manca de virtuts públiques.

La feblesa de les virtuts públiques afecta també al sector privat. Però, el rigor que es té a l’analitzar a les Administracions Públiques contrasta amb la lleugeresa de l’anàlisi quan s’aplica al sector privat. Per exemple, el comportant d’alguns empresari que acomiaden treballadors a finals de juliol per no pagar el mes d’agost i transferir el sou als fons públics contra l’atur només és qualificat d’irresponsable. Pot ser comença a ser l’hora de dir que aquest, i altres comportaments que afecten l’economia del país, són també actituds corruptes que mereixen la mateixa reprovació social, i la mateixa persecució penal, que poden tenir els polítics que prevariquen o estafen. La recuperació de la confiança econòmica i de la confiança en les institucions públiques comparteixen una mateixa necessitat: recuperar les virtuts públiques.