La política, vehicle de la moral

Regirant papers antics he trobat un article de Raimon Obiols, "El polític i les seves aspiracions”. És un bon article sobre ètica, política i apoliticisme. Fou escrit el novembre de 1990 per unes jornades de la Fundació Campalans. Entre altres coses, Raimon Obiols, reflexionava sobre la política com a dimensió moral. En aquest sentit deia utilitzant unes paraules d’Hannah Arendt. “la política, com la moral o la cultura, formen part integral de l’existència humana. Així, de la mateixa llanera que aspirem que els nostres fills, o els infants que eduquem disposin de coneixements de sensibilitat estètica i de criteris morals, hem d’aspirar també a que s’interessin d’una forma activa, per l’estat del món”.

Continuava afirmant, “si una persona inculta o insensible apareix com una persona mancada, mutilada , incompleta, el mateix es pot dir d'una persona políticament apàtica. Cal, així, incloure entre les virtuts cardinals una preocupació activa per la comunitat i pel món”. De tal manera que “si l’ètica sorgeix de la consideració dels altres(...) la política és una vehicle de la moral, tal vegada el més important, perquè les decisions polítiques afecten a la via de molta més gent”. Si això es així, la conclusió és “la persona políticament apàtica no és sols una persona incompleta, sinó que és també una persona amoral. Aquest seria un contraatac molt nítid a la idea avui difosa – i sovint no innocentment difosa – que situa l’acció política en un parèntesi permanent de sospita”.