La fi del Ramadà d’aquest any, quan la xafogor d’agost minvava, coincidí amb l’aparició de vàries notícies que han intranquil•litzat enormement als catalans musulmans. El mateix ha passat amb els cristians protestants. No hi havia dia que algú comentés, filtrés o expliqués alguna mesura que era interpretada com una nova dificultat per construir mesquites a Catalunya o una moratòria impedia edificar el templa evangèlic. La comunitat musulmana percebé que a Catalunya algunes persones no volen mesquites. Tothom negava que aquesta fos la intenció, però aquesta ha estat la impressió que s’ha instal•lat entre els catalans musulmans. Per la seva part, els cristians evangèlics mostraven la seva preocupació perquè es podia produir un retrocés en l'exercici de la llibertat religiosa a Catalunya.
La valoració de la idoneïtat del lloc o apel•lar a la coherència amb l’entorn o la tradició són criteris febles. Segons aquests criteris, per exemple, ni s’hauria fet la Sagrada Família no s’hauria fet o, en un altre ordre de coses, la burgesia barcelonina encara viuria al carrer Ample o Ferran. La pregunta espontània és: ¿per què calen uns criteris específics pels llocs de culte diferents a la resta de criteris urbanístics?, ¿per què uns criteris específics?. Totes les raons donades per revocar o revisar alguns els criteris per construir el centres de culte han estat interpretats com que alguna cosa ha canviat profundament en el panorama polític català. On abans es percebia amabilitat i comprensió, ara es tem que s’hagi instal•lat prevenció i desinterès. Probablement, aquesta no és l’actitud d’alguns governants. Però les senyals enviades apunten en aquest sentit.
És inqüestionable que, en relació als centres de culte, cal revisar i adequar algunes decisions anteriorment preses perquè la situació ha canviat, especialment, el context econòmic és dolent. Això crea moltes dificultats a les confessions per poder gestionar la moratòria de cinc anys alhora d’adaptar els seus llocs de culte a la nova normativa; o els municipis es trobaven massa condicionats alhora del planejament urbanístic. Cal revisar la llei i la normativa des del consens i l'acord. En aquest sentit, es bona la notícia de l'existència d'un avantprojecte. Però això no frena el malestar creat en la comunitat musulmana pels missatges enviats en els darrers dies. La majoria d'ells han estat interpretats en una altre direcció: ara no es volen mesquites a Catalunya. Altres, poden pensar que, certes decisions perjudiquen a unes religions més que altres. Si hi hagut un mal entès és necessari aclarir-ho, ja que l’avinença és bàsica per la bona convivència.
La valoració de la idoneïtat del lloc o apel•lar a la coherència amb l’entorn o la tradició són criteris febles. Segons aquests criteris, per exemple, ni s’hauria fet la Sagrada Família no s’hauria fet o, en un altre ordre de coses, la burgesia barcelonina encara viuria al carrer Ample o Ferran. La pregunta espontània és: ¿per què calen uns criteris específics pels llocs de culte diferents a la resta de criteris urbanístics?, ¿per què uns criteris específics?. Totes les raons donades per revocar o revisar alguns els criteris per construir el centres de culte han estat interpretats com que alguna cosa ha canviat profundament en el panorama polític català. On abans es percebia amabilitat i comprensió, ara es tem que s’hagi instal•lat prevenció i desinterès. Probablement, aquesta no és l’actitud d’alguns governants. Però les senyals enviades apunten en aquest sentit.
És inqüestionable que, en relació als centres de culte, cal revisar i adequar algunes decisions anteriorment preses perquè la situació ha canviat, especialment, el context econòmic és dolent. Això crea moltes dificultats a les confessions per poder gestionar la moratòria de cinc anys alhora d’adaptar els seus llocs de culte a la nova normativa; o els municipis es trobaven massa condicionats alhora del planejament urbanístic. Cal revisar la llei i la normativa des del consens i l'acord. En aquest sentit, es bona la notícia de l'existència d'un avantprojecte. Però això no frena el malestar creat en la comunitat musulmana pels missatges enviats en els darrers dies. La majoria d'ells han estat interpretats en una altre direcció: ara no es volen mesquites a Catalunya. Altres, poden pensar que, certes decisions perjudiquen a unes religions més que altres. Si hi hagut un mal entès és necessari aclarir-ho, ja que l’avinença és bàsica per la bona convivència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada