En un article antic de Raimon Obiols, "El polític i les seves aspiracions”, un bon article sobre ètica, política i apoliticisme, escrit el novembre de 1990, es deia:
El nostre temps és un temps de canvis, de grans i ràpids canvis, i de complexitat creixent. En aquest món de la complexitat s’ha d’evitar un doble risc. El primer deriva de la temptació, (fonamentada en l’angoixa de no comprendre, de no saber) de construir o reconstruir una nova teoria unificada de l’esdevenir històric.
El segon és el risc de l’acomodament al pragmatisme estràbic dels dia a dia,a la manca de valors i de relats, a la manca d’idees, que porta a la “política freda”, al distanciament del ciutadà , a la pèrdua de participació. Que du, per tant, potencialment, el risc d’exonerar els més forts (en termes econòmics, físics, d’informació i de sabres) de qualsevol tipus de responsabilitat i de control democràtics.
El nostre temps és un temps de canvis, de grans i ràpids canvis, i de complexitat creixent. En aquest món de la complexitat s’ha d’evitar un doble risc. El primer deriva de la temptació, (fonamentada en l’angoixa de no comprendre, de no saber) de construir o reconstruir una nova teoria unificada de l’esdevenir històric.
El segon és el risc de l’acomodament al pragmatisme estràbic dels dia a dia,a la manca de valors i de relats, a la manca d’idees, que porta a la “política freda”, al distanciament del ciutadà , a la pèrdua de participació. Que du, per tant, potencialment, el risc d’exonerar els més forts (en termes econòmics, físics, d’informació i de sabres) de qualsevol tipus de responsabilitat i de control democràtics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada