Ocurrències

En els darrers dies, entorn als centre s’estan dient moltes ocurrències. Dóna la impressió que algunes persones, probablement mogudes per la bona voluntat de trobar una solució adequada a les demanes denous centres de culte, fan propostes força ocurrents. La darrera és fer un Parc, a les afores d’una ciutat on acollir els diversos temples. Bé, tots no, només alguns. Els de nova demanda. Ja que els existents seguiran on han d’estar: al costat del lloc on viuen les persones.

Pot semblar que la idea del Parc és una solució, però no ho crec. Només és una ocurrència. Ja que una de les condiciones que exigeix l’exercici d’una llibertat és que no hi hagi discriminació. Els experts han dit que un dels riscos per resoldre la creació de nous centres de culte es caure en una discriminació espaial. Habilitar un espai únic i apartat on situar els llocs de culte és un cas de discriminació espaial, amés de representar, segons els casos, una discriminació d’una religió respecte una altra. La llibertat religiosa s’ha de poder exercir amb normalitat en relació a la vida quotidiana, sense necessitat d’adoptar unes pràctiques especials o que segreguin als col•lectius que les exerceixen.

L’allunyament dels centres de culte respecte els nuclis urbans és una estratègia que comporta negar la visibilitat d’allò que es diferent. Adoptar mesures d’aquest tipus neguen el valor de la diversitat perquè l’amaguen. No crec que això reforci la convivència i faci més madura la nostre societat. Voler amagar allò que és diferent evidencia la feblesa de qui ho fa i la seva inseguretat, així com por de reconèixer que l’altre és diferent. Aquesta és la realitat actual de Catalunya: avui tenim una societat diversa i plural. Hem de saber conviure des d’aquesta diversitat.