La
política ha esdevingut lamentablement un teatre. Això no és nou. En els primers
consells per organitzar una campanya electoral Ciceró ja parlava sobre l’art de
dissimulació, l’afalagar als ciutadans i la utilitat de “recordar a la gent el canalles que són els teus rivals i difamar cada
vegada que es presenti l'oportunitat amb els crims, escàndols sexuals i
corrupció en què han caigut”. Sembla que en l’estratègia electoral s’acomodin
perfectament l’ocultació, l’engany, la interpretació escènica i la coreografia.
Perquè si la política ha esdevingut teatre, els components de les arts
escèniques són claus per l’èxit electoral.
Això
és el que sembla fer Ada Colau i la seva candidatura comunista o comunitària de
Barcelona en comú. Per més que els
candidats dissimulin el que són, no poden impedir que el sedàs de la confiança
electoral passi pel contrast de la sinceritat dels candidats. ¿Com pot ser
creïble Ada Colau quan pretén mostrar-se avergonyida en el videoclip de la
rumba, si ha estat actriu en una sèrie de televisió o s’ha disfressat d’heroina
per esbotzar un acte electoral dels seus ara coal·ligats Iniciativa per
Catalunya els Verds? ¿Quina confiança pot generar Ada Colau que oculta la
relació econòmica que el consistori té amb la Plataforma d’Afectats per la
Hipoteca – entitat que liderava la pròpia Colau- i l’Observatori de Drets
Econòmics, Socials i Culturals que dirigeix Jordi Borja, número 37 de la llista
Barcelona en Comú? Aquest observatori ha estat el laboratori d’idees d’aquesta
plataforma electoral i és l’entitat que pagava les mensualitats d’Ada Colau a
través de les subvencions municipals?. Les dues entitats han rebut,
aproximadament, un total de 365.000 euros de l’Ajuntament per quatre anys.
La
política hauria de ser una activitat més seriosa i que l’han de fer persones
creïbles en l’exercici d’aquesta responsabilitat. No és suficient saber entonar
una rumba o bramar contra els que t’han pagat el sou o finançat la teva
activitat social. Cal saber mostrar-se sincer i ser-ho. Sense sinceritat no hi
ha credibilitat i sense credibilitat no hi a confiança política.
No m'ha agradat gaire el teu escrit, té pocs, sinó cap, arguments...
ResponEliminaEt responc a les preguntes...
"¿Com pot ser creïble Ada Colau quan pretén mostrar-se avergonyida en el videoclip de la rumba, si ha estat actriu en una sèrie de televisió o s’ha disfressat d’heroina per esbotzar un acte electoral dels seus ara coal·ligats Iniciativa per Catalunya els Verds?"
- De debò trobes que ens està enganyant fent-nos creure que li fa vergonya sortir en un vídeo? Em sembla una mica absurd això... Per un segon del vídeo on surt rient... En fi, això no vol dir res.
"¿Quina confiança pot generar Ada Colau que oculta la relació econòmica que el consistori té amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca – entitat que liderava la pròpia Colau- i l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals que dirigeix Jordi Borja, número 37 de la llista Barcelona en Comú?"
- Ada Colau mai ha ocultat res i, de fet, tant Xavier Trias com el DESC sempre ho han dit que l'Ajuntament de Barcelona ha donat diners per la seva tasca (de fet, surt a la seva web). L'Ajuntament dona moltes subvencions a moltes entitats, no és aquetsa pas la única.
"Aquest observatori ha estat el laboratori d’idees d’aquesta plataforma electoral i és l’entitat que pagava les mensualitats d’Ada Colau a través de les subvencions municipals?"
- Aquest observatori és aquest observatori, i té dret a fer el que vulguin: a fer informes, a ajudar la PAH o a idear un partit polític entre alguns dels seus membres.
Aquest observatori era qui pagava a Ada Colau les seves mensualitats, sí, efectivament. Perquè Ada Colau treballava allà, o és que a tu no et paguen per treballar?
I sí, una de els fonts de finançament d'aquest observatori (no la única), eren les subvencions de l'Ajuntament, com tants altres observatoris i ONGs. És que ara per cobrar indirectament de l'Ajuntament passes a formar part de la màfia? Què me'n dius doncs dels funcionaris, els professors o els metges? Aquests tenen al seva nòmina directa de les institucions!!! Aquests sí que són mafiosos de veritat, no?
"Les dues entitats han rebut, aproximadament, un total de 365.000 euros de l’Ajuntament per quatre anys."
- Només faltaria! Només faltaria que l'Ajuntament de Barcelona que no ha fet RES per impedir dels desnonaments, no donés diners a la única plataforma que està treballant-hi. Només faltaria! Els diners públics serveixen per això, precisament.
I estic totalment d'acord amb la frase que has citat de Ciceró. Ara, crec que l'estas aplicant malament. Qui ve difamant amb suposats escàndols (que al final no ho són) no és pas l'Ada Colau, sinó els demés que l'intenten desacreditar de qualsevol manera, tot i que no se'n surtin. Perquè, que jo sàpiga, l'Ada no ha difamat de ningú, encara...
Sobre l'última frase, res a comentar. Cadascú tindrà la seva opinió de com ha de ser la política en democràcia (demo=poble / kratos=poder), en això no hi entrarem...
DESTREMPADA ODA
ResponElimina—Podemos? Engañemos!
—Barcelona en comú?
Barcelona a la comuna, és a dir, al vàter!
El tros d’ase tira el roc
amb el seu bramar renoc.
Per l’ase tothom és ruc
i l’ase és el ruc més ruc.
No us fieu d’un pobre cuc,
senyor de l’estirabot,
que no té ni suc ni bruc.
La somera, de retruc,
se sent reina del trabuc:
tot disparant pel gros broc
escup esputs tant com pot.
La patatota li put
i quan fot brot és brot brut.
Als cataus del teleclub,
demagògia per un tub.
Pseudònim Llengut
A mi el que em fa por és la visceralitat amb el que el sobiranisme s'està despatxant realitats com BComú i Podemos...
ResponEliminaUna mica més d'Almax, si us plau...
Certament, zero arguments. Nivell molt baix. Molt decepcionant tenint en compte la profunditat d'aquest bloc.
ResponElimina