Glosses per la vida quotidiana

La llei, el codi a seguir, els manaments, els referents ètics, poden estar escrits; però hi ha unes lleis universals que es troben en el cor de les persones i que ens comprometen a tots. Els individus no hauríem de necessitar codis i normes per distingir el que està bé i el que està malament. Hauríem de trobar en el nostre cor els criteris per fer el discerniment moral que ens ajuda a comportar-nos com persones de bé i que actuem a favor de fer justícia al proïsme. Aquesta és el gran criteri per facilitar la convivència cívica. “L'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” (Jr 31,33) 

El mal, la injustícia, l'odi i altres formes d'opressió contra els germans formen part de la nostra realitat quotidiana. Hi ha individus que es comporten com a malfactors, i fins i tot alguns d'ells s’atreveixen a presumir de tenir Déu al seu costat mentre actuen en el seu nom. En nom de Déu es desfermen guerres i es persegueixen els justos. No obstant això, Déu rebutja els malfactors i sempre està al costat dels oprimits i perseguits. Per a ells, Déu és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills". (Salm 34(33) 17-18)

Glosses per la vida quotidiana

L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dona la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és l’amor el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)

 

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna". (Sl 21(22), 1-2)

 

Cada persona té una missió a complir en la vida. Per als cristians, és Déu qui determina aquesta missió. No es tracta d'una càrrega pesada, sinó d'una crida a aportar esperança als qui pateixen i a consolar-los en moments de desesperació. A través de la fe, les contradiccions i les dificultats es veuen amb una nova perspectiva. Els profetes ens animen a mantenir l'esperança per sentir la proximitat de Déu. Ens presenten un Déu que consola i compadeix. La nostra missió és fer que Déu sigui present en la història. "Et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a donar possessió d'heretats devastades, a dir als empresonats "Veniu a fora", i als que viuen a la fosca: "sortiu a la llum" (Is 49,8-9)

Glosses per la vida quotidiana

La diversitat social i la pluralitat d’idees, de formes de pensar i viure, són uns béns a preservar. De la mateixa manera que cal defensar la diversitat cal saber dialogar per trobar els punts de trobada entre els diferents punts de vista. Gràcies a aquest esforç de diàleg es pot forjar la unitat en benefici d’un bé superior, més enllà de les justes particularitats. En determinats moments i en determinades circumstàncies la unitat respectant la diversitat enforteix la societat. “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres” (Lc 11,17)

 

No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. L’amor és el gran manament que ordena la vida cristiana. No es pot estimar a Déu que no es veu si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat. L’amor a Déu i el proïsme són indestriables de la identitat cristiana. “¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és aquest: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: Estima els altres com a tu mateix” (Mt 12, 28-31)

Glosses per la vida quotidiana

Cal ser justos i estimar la justícia. No hi ha cap excusa. Les persones estem unides per una fraternitat universal que hauria de trencar les desigualtats i discriminacions que fan perdre la dignitat humana. La justícia brolla del cor i ens mou a fer el bé. La fe dels cristians anuncia una Bona Nova que dona esperança a qui pateix qualsevol forma d’opressió. L’amor que està a la base d’aquesta fe esdevé caritat política perquè vol erradicar les injustícies que oprimeixen. Els cristians som misericordiosos i compassius, però també hem de ser activistes de la justícia i lluitar activament contra qualsevol opressió.  “El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d’ells” (Salm 103(102), 6) 

La vida cristiana no pot ser una experiència de prohibicions i privacions sense sentit. El camí de la fe és una donació a l’estimació des d’on brolla la vivència de la transcendència. En el fons del cor Déu pren sentit a partir de l’encontre quotidià amb els altres. L’amor, expressat en forma de misericòrdia, compassió i solidaritat, dona sentit a la nostra vida.

“Vós no voleu oblacions ni sacrificis
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació.
Per això us dic: Aquí em teniu”
(Salm 40(39), 7-8)

Alguns cops els esdeveniments de la vida ens trasbalsen i neguitegen. En aquests moments, agraïm trobar consol a les nostres preocupacions. Són davant d’aquestes circumstàncies quan esperem sentir-nos acompanyats, compresos i acollits càlidament per asserenar l’esperit. El mateix que sentim nosaltres ho senten altres persones que poden passar tràngols similars. No endurim els nostres cors a acollir els altres.“Senyor, vos m’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”. (Sal 15,11)

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’aprendre a escoltar i fer cas dels consells assenyats, per més que contradiguin el que voldríem sentir. Però cal tenir criteri per discernir el que són judicis plens de raó dels falsos profetismes o els oracles interessats. Hem de fonamentar-nos en criteris sòlids i saber acollir les raons entenimentades.

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.
(Salm 1,1-2)

Amb la dita popular “Que Déu faci més que nosaltres” volem expressar la nostra consciència de les limitacions humanes. Aquesta humilitat ens ajuda a descobrir que molt sovint necessitem ajut per vèncer les dificultats o contrarietats que la vida estén davant nostre. Hem de viure confiats que més enllà de nosaltres trobarem l’ajut i el consol que precisem. “En vós, Senyor, m’emparo, que no tingui un desengany, traieu-me del llaç que m’han parat, vós que em defenseu; traieu-me del llaç que m’ha parat, vós que em defenseu”. (Sl 31 (30), 2.5)

Glosses per la vida quotidiana

Sense misericòrdia la societat perd la seva ànima. La misericòrdia és l’empatia profunda amb el cor dels altres. Gràcies a ella el meu cor entra en ressonància amb el cor d’aquells que necessiten ser compresos i acceptats tal com són. Des de la prepotència no hi ha possibilitat per la misericòrdia. Aquesta ens permet relacionar-nos d’una forma diferent, més amorosa i humana amb els altres. “No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6, 37-38)

 

Hem de ser coherents. El que fem ha de ser coherent amb el que pensem i el que diem. No hem d’actuar pensant amb el que diran o fem allò que sabem que agradarà als altres. Els nostres actes han d’estar en pau amb la nostra consciència. Hem de ser honestos amb nosaltres mateixos i sincers cap Déu. “No feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent”. (Mt 23, 3-4)

 

Quan sentim unes paraules entenimentades hi parem atenció. Les escoltem amb atenció perquè ens fan pensar o sadollen el nostre esperit. Però això no passa molt sovint en els grans mitjans de comunicació. Hi ha molt soroll, xerrameques de tertulians banals que enfosqueixen l’enteniment. Trobo a faltar, en els àmbits públics paraules plenes de sentit, pronunciades amb rigor i destinades a fer-me créixer com a persona. “Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes”. (Lc 2,46-47)

Glosses per la vida quotidiana

¿Què és la providència? És una actitud que ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. No estem sols ni abandonats. Podem experimentar aquests sentiments, però no podem quedar atrapats en ells. Hem de viure amb la confiança que tenim Déu al costat nostre tot i que sovint hem de sortir a cercar-lo. Cal deixar les nostres seguretats personals i obrir-nos a la seva presència a través dels camins que ens porten cap a ell. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Mt 7, 7-8)

Moltes persones pensen que complint determinats preceptes poden ser considerats bons ciutadans. No és suficient. Cal anar a la radicalitat de l’amor per comprendre el sentit de la bondat humana que s’expressa en l’estimació al proïsme, el respecte a la dignitat de les persones, l’interès per la justícia i el tracte amable amb els altres. La indignitat, el menyspreu, l’insult o l’enuig no ens ajuden a ser bones persones. Hem de practicar l’amabilitat com a norma de relació amb les altres persones. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24).