La sinceritat hauria de ser la nostra divisa. Hem de combatre la hipocresia, la falsedat, la foscor i tot el que pugui amagar el nostre cor o pensament a l’escrutini dels altres. Les nostres relacions han de ser obertes i transparents a la mirada de les altres persones. No tenim res a amagar i hem de compartir amb els altres el que som. “Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. No hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d'orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats” (Lc 12,1-3)
Tot i que la raó ens ofereix les eines per assolir la saviesa i el coneixement, el misteri profund de l'existència només s'arriba a comprendre realment a través del cor. És precisament des d'aquesta senzillesa interior on neix la capacitat de descobrir el valor de la transcendència en cada acte que duem a terme i en cada fet que ens envolta. Així, en la quotidianitat, es fa possible contemplar la revelació d'aquell amor que tot ho sosté i que acaba donant un sentit ple a la nostra vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)
