Glosses per la vida quotidiana

 En general, tenim tendència a criticar a la lleugera als altres o emetre judicis de valor sobre què fan o diuen. Som molt estrictes amb les nostres valoracions dels comportaments de les persones i fàcilment ens convertim en jutges suprems sense adonar-nos que fem el mateix, o pitjor, que el critiquem. “Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Lc 6,41)

Hem d’actuar donant la volta a la lògica del sistema. No podem retornar amb mal quan ens fan mal. No he de fer el bé de forma interessada, esperant rebre alguna mena de recompensa. Com tampoc hem d’estimar només als qui ens estimen. La lògica que volem és donar bé per mal. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit” (Lc 6,27-29)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem de tenir normes i regles per ordenar-nos la vida, però no hem de quedar mai presoner de les nostres pròpies normes. Només hi ha una sola norma que ho condiciona tot: fer el bé. El respecte ha de ser sempre l'amor al proïsme, tota la resta està condicionat a aquest precepte. "Els fariseus i els mestres de la llei esperaven a veure si Jesús curava en dissabte (...) Us pregunto: ¿quin és el nostre deure en dissabte, fer el bé o deixar-lo, salvar una vida o deixar-la perdre".( Lc 6, 6-9)

El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula, a més del seu significat propi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.

“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,
¿quan podré veure Déu cara a cara?”
Salm 42 (41),2-3

Ni els diners donen la felicitat ni l’acumulació de bens no ens fa més feliços perquè distreuen l’ànima d’allò que és important: l’amor als demés. La societat proposa uns models ideals de felicitat que no haurien de ser els nostres. Hem de ser capaços de testimoniar que la joia de viure està en la donació gratuïta i en l’estimació desinteressada als demés o en les petites i senzilles coses que tenim entorn a nosaltres. “Feliços els pobres, el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui passeu fam vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu, vindrà el da que riureu” (Lc 6, 20-21)

Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana no aporta tots els principis que donen el ple sentit de la vida. Més aviat, en més d’una ocasió, percebem que els valors del món ens fan insensibles a l’amor que hem de tenir per les altres persones. La renúncia a la mundanitat ens ha d’ajudar a estimar amb més intensitat als altres. “Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi” (1Co 3,18). 

Moltes persones tenen tendència a conservar immutables els seus criteris, les actituds o comportaments. Consideren que si les coses s’han fet sempre d’una determinada manera ¿per què canviar-les? Però molts cops les circumstàncies exigeixen canviar la manera de pensar i adoptar noves maneres de fer. Hem de saber tenir la ment oberta sense aferrar-nos al passat, que pot empresonar-nos més que fer-nos lliures. “Ningú no posa vi nou en bots vells: el vi nou rebentaria els bots i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou s’ha de posar en bots nous” (Lc 5, 37-38)

Glosses per la vida quotidiana

Els comportaments identifiquen a les persones. El que fem és una finestra oberta al nostre cor. No podem dissimular els nostres actes perquè cada un d’ells parlen amb fets i no paraules. Assumir la vida seriosament exigeix viure coherentment, adoptar un estil de vida i saber-se acompanyat per un esperit de veritat que fa possible, malgrat les debilitats personals, ser lliures per estimar. Us convido a practicar tot el dia cada una de les propostes d'aquest salm. Estic convençut que fent-ho serem més bones persones i els altres ens ho agrairan

"Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?
¿Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla no escampa calúmnies,
mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honora i aprecia els fidels del Senyor;
no es desdiu de promeses oneroses,
no ha els seus diners a interès
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així, mai no caurà"
Salm 15(14)

Vivim en un temps ple de sorolls comunicatius. Hi ha moltes persones emeten missatges, individus que semblen omnipresents perquè tothora transmeten notícies, opinen i gairebé diuen el que hem de fer. Entre tot aquest garbuix mediàtic costa trobar persones que parlin amb autoritat i que pagui la pena escoltar-los amb atenció perquè el que diuen ens educa l’esperit. “La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat” (Lc 4,32) 

Tinc la impressió que les persones alguns cops diem o fem coses que alteren les relacions amb els altres. Treballar a favor de la pau no solament és manifestar-nos contra les guerres, sinó també treballar per la cordialitat i amabilitat de les relacions entre les persones. “Feliços els qui posen pau: Déu el reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”(Mt 5,9-10)