Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús ens convida a l’anunci joiós de la seva Bona Nova. És un missatge clar i senzill: estimar i alliberar a les persones de qualsevol sofriment, injustícia i opressió com expressió de l’amor sense límits. Si ens preguntem que hem de fer en la vida, la proposta és molt simple: estimar als altres. I això es concreta de moltes maneres, totes elles encaminades a fer justícia a aquelles persones que pateixen qualsevol mena d’injustícia, sofriment o marginació. “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4, 18-19).

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu”. (Sl 36(35), 30-31)

Com els sembradors que tiren les llavors en els camps esperant que germinin, també nosaltres rebem paraules de vida que ajuden a alimentar el nostre esperit. Només cal que estiguem prou atents per acollir-les i facilitar que germinin. Hem d’evitar les distraccions que poden ofegar aquestes paraules i procurar centrar-nos a descobrir-les en la nostra vida quotidiana. “Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dona fruit”. (Mc 4,18-19)

Glosses per la vida quotidiana

Per sort de tots, a la societat hi ha persones justes, bones de cor i que fan el bé. Hem d'agrair-los de tot cor el que són i fan. Gràcies a ells o elles seguim confiant en el fet que el món pot ser més just i les persones poden viure dignament i en pau. El poble recorda aquestes persones sàvies i justes que treballen a favor del bé. El seu bon record es manté viu en cada generació. “Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduit el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més”. (Dn 12,3).

Les persones justes estimen als altres, procuren per la justícia, diuen la veritat, tenen l’esperit en pau i els seus judicis es fonamenten en el seny. Són respectuosos amb el pensament d’altres persones i respecten les diferències i la diversitat. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la lleu del seu Déu” (Sl 35, 30-31)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones tendim a ser més conservadors del que ens pensem, mantenim moltes coses que considerem intocables. Però, davant dels canvis que es donen a la societat, i a les nostres pròpies vides, hem de saber transformar-nos interiorment i obrir-nos a les noves realitats i, si s'escau, saber canviar. "Ningú posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous". (Mc 2,22)

Els cristians hem de tenir clar quins són els principis, els valors i els ideals que proclamem a la societat. Aquests els testimoniem amb la nostra pràctica. En més d’una ocasió podem tenir la sensació que el que diem i fem no s’entén o resulta incòmode. Perquè la societat no comparteix els ideals que defensem. Hem de perseverar en les nostres conviccions. “Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula”. (Jn 17,14-17)

El rigorisme anul·la l’esperit, empresona la llibertat i insensibilitza a l’acolliment de les persones. L’excés de zel amb relació a la norma gaudi plenament dels dons de la vida. La preocupació desmesurada per no contravenir les normes pots bloquejar la nostra capacitat d’estimar. “¿Què s’ha de fer en dissabte, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Mc 3, 4)

Glosses per la vida quotidiana

Dins la vida atrafegada que molts portem és necessari trobar moments i espais per dirigir la mirada cap a l'interior i establir una comunicació espiritual amb Déu, en el cas dels creients. Per alguns, la pregària ens ajuda a fer això i és aliment espiritual. Hem de saber envoltar-nos de silenci per escoltar-nos i escoltar al món. "De bon matí quan encara era fosc, es llevà, se n'anà en un llloc solitari i s'hi quedà pregant" (Mc 1,35)

Les riqueses no ajuden al creixement de l’esperit. L’afany per acumular béns és un destorb per aconseguir la pau interior i inquieta als cors. Atresorar diners tendeix a fer les persones insolidàries amb els que pateixen necessitats. “Si vols ser perfecte, ves a vendre tot el que tens, dona-ho als pobres i vine amb mi” (Mt 19,21)

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians som persones esperançades. Compartim amb altres persones el convenciment que les injustícies seran vençudes gràcies a la constància de moltes persones per fer el bé. No renunciem a esperar en un món millor on regnarà la justícia, la pau i la igualtat de la humanitat. Aquesta esperança està fonamentada en la creença que la resurrecció venç la desesperació, que l’amor guanya a la mort. “No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers. No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la. Porta la justícia amb fermesa, sense vacil·lar ni doblegar-se, fins que l'haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.” (Is 42, 2-4)

En les societats actuals hi ha molta preocupació pel poder i poc interès per l'autoritat. Sembla que el poder dona el domini de les persones, sense adonar-se que el cor es guanya per l'autoritat, la saviesa i la integritat moral. Hem de saber testimoniar el que creiem amb claredat perquè els altres entenguin les paraules que diem i els gests que fem. Hem d’actuar de manera entenedora cercant sempre el be de l’altre. "A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat" (Mc 1,21)

La vida es mostra davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor i sacsegen la consciència. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i quina actuació ens demanen. Per entendre aquests moments cal saber escoltar. El silencia i l’escolta atenta ens ajuden a descobrir com Déu ens parla a través d’ells i ens demana acollir amb amor el proïsme. “Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert»” (Salm 95/94, 7-8)

Glosses per la vida quotidiana

Sovint, pot més del que ens pensem, tenim el cor endurit i l’enteniment ofuscat. Tot i veure senyals, signes de presagi, dels problemes que ens venen al damunt actuem com si res passes. Fem el desentès als avisos que hem de canviar d’estil de vida, però no fem cas. Som egoistes i només pensem en nosaltres mateixos, a curt termini, sense voler admetre que les nostres actituds comprometen el futur de molts. “Ells estàvem estranyats i no se’n sabien avenir. És que tenien ofuscat l’enteniment i encara no havien entès el miracle dels pans” (Mc 6, 51-52)

 

El seguiment de la causa de Jesús ens convida a l’anunci joiós de la seva Bona Nova. És un missatge clar i senzill: estimar i alliberar a les persones de qualsevol sofriment, injustícia i opressió com expressió de l’amor sense límits. Cada dia podem ser testimonis d’aquesta Bona Nova. Cada dia està ple d'oportunitats per fer feliç a altres persones. ¿Com és la nostra jornada? ¿A què i a qui dediquem el nostre temps? ¿Som conscients que cada dia està ple d'oportunitats per estimar? “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4, 18-19).

Glosses per la vida quotidiana

La festivitat de l’Epifania ens recorda que el cristianisme és una religió oberta a la diversitat de pobles i cultures. Cada persona, des de la seva realitat, ha de fer com els Mags d’Orient i llegir els signes de la creació i en la història la presència de Déu entre nosaltres. Déu, la Paraula, es va fer persona i habita entre nosaltres. En aquest dia d'Epifania he demanat als Mags d’Orient que ens portin a tots el que es diu en el salm 72.

“Déu meu, dona al rei el teu dret,
dona-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles”.
Salm 72(71), 1-5

Al començament d'any podem fer el propòsit de posar-nos en camí per estimar generosament als altres. Estimant il·luminem als qui ens envolten perquè el nostre exemple explica amb la pràctica que el món pot ser millor, diferent dels egoismes que empresonen. L'estimació és alliberament i bona notícia de què un altre món és possible. "El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum que resplendeix per els qui vivien al país tenebrós". (Mt 4,16)

 

Si compartim, multipliquem el valor de les coses. Per compartir, cal vèncer l’egoisme personal, sempre àvid d’acumular tresors i riqueses en detriment dels altres. Enfront de l’egoisme o l’exaltació a la individualitat, hem de proposar sortir de les seguretats personals i compartir. Compartir ajuda a augmentar la riquesa del que s'ha compartit i ennobleix el cor de qui ho fa. La solidaritat genera riquesa i dona benestar interior. Cada dia tenim moltes oportunitats per comprovar-ho. “Els deixebles li diuen: - D'on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?. Jesús els pregunta: - Quants pans teniu? Ells li responen: - Set, i uns quants peixos. Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent” (Mt 15,33-36)

Glosses per la vida quotidiana

Ens resulta familiar la frase: predicar en el desert. Ho associem a dir coses i comprovar que ningú ens fa cas. Cert. Però també pot significar una lloa a una manera de fer. El desert és el lloc privilegiat de silenci. Gràcies a ell, la predicació és meditada i aprofundida. Davant del soroll del món, el silencia convida a retrobar el sentit de la via i descobrir allò que és important. “Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix? Ell va declarar: Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes”. (Jn 1,22-23)

Estimar és el gran manament de totes les religions, i també del cristianisme. Sembla fàcil estimar, però cada dia tenim petites mostres com l’egoisme, la incomprensió i altres temptacions ens impedeixen tenir el cor obert a l’amor. Aquesta és la nostra feblesa, i per això cal estar atents a estimar cada dia una mica més. “Qui no obra el bé i no estima el seu germà no és de Déu” (1Jn 3,10)

Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana ens tempta constantment amb els seus enganys de felicitat. Promet vies ràpides a la felicitat associades a les riqueses, al consum, a l’egoisme i a la indiferència davant el sofriment o l’esgotament dels recursos de la natura. Enfront d’aquest camí, la causa de Jesús proposa un treball pacient a favor de la veritat i la justícia, i la construcció d’una esperança comuna respectuosa amb els béns naturals. “No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre”. (1Jn 2,15-17)

Creure en Déu és una vivència personal que sorgeix de la mateixa experiència vital. Déu és incommensurable i inabastable, però la manera d’arribar-hi és a través del seguiment de Jesús, ja que és ell qui és el camí que hi duu o la porta que hi dona accés. A través de la pràctica de l’amor als altres, Déu es revela i es fa comprensible. La gràcia permet viure aquesta vivència íntima del coneixement del transcendent. “Déu, ningú l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat” (Jn 1,18)

Moltes persones aprofiten l’inici de l’any nou per fer bons propòsits de canvi. Qualsevol moment és bo per transformar la vida. L’any que hem deixat és una bona oportunitat per adonar-nos d’un model de vida que té els seus límits. Hem d’aprendre de l’any viscut i adonar-nos que havíem estructurat la vida sobre uns principis febles i volàtils. Ara tenim l’oportunitat de construir, en aquest nou any que comencem, un temps nou amb nous valors. Aprofitem aquesta oportunitat.

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,

que ens faci veure la claror de la seva mirada. Pausa

La terra coneixerà els teus designis

i tots els pobles veuran la salvació.

(Salm 67/66, 2-3)