Les persones tendim a ser més conservadors del que ens pensem, mantenim moltes coses que considerem intocables. Però, davant dels canvis que es donen a la societat, i a les nostres pròpies vides, hem de saber transformar-nos interiorment i obrir-nos a les noves realitats i, si s'escau, saber canviar. "Ningú posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous". (Mc 2,22)
Els cristians hem de tenir clar quins són els principis, els valors i els ideals que proclamem a la societat. Aquests els testimoniem amb la nostra pràctica. En més d’una ocasió podem tenir la sensació que el que diem i fem no s’entén o resulta incòmode. Perquè la societat no comparteix els ideals que defensem. Hem de perseverar en les nostres conviccions. “Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula”. (Jn 17,14-17)
El rigorisme anul·la l’esperit, empresona la llibertat i insensibilitza a l’acolliment de les persones. L’excés de zel amb relació a la norma gaudi plenament dels dons de la vida. La preocupació desmesurada per no contravenir les normes pots bloquejar la nostra capacitat d’estimar. “¿Què s’ha de fer en dissabte, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Mc 3, 4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada