La pregària és l’exercitació espiritual per excel·lència. L’objectiu d’aquest recull de textos és ajudar a mantenir el clima de pregària durant tot el dia. Ara, amb la mateixa intenció que vaig iniciar el recull de pregàries proposat pel monjo de Montserrat, pare Miquel Estradé , presento una selecció de pregàries molt més personals. Són fragments de salms o altres textos bíblics que dia darrera dia són repetits en la pregària de la Litúrgia de les Hores. La selecció és íntima i reflexa l’estat d’ànim o la crida que la lectura de cada text em suggereix. Alguns textos són pregàries directes, altres aporten petits moments de transcendència que ajuden a avançar en el dia a dia.
15 gener “Ell és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país” (Sl 85,10)
16 gener “La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra i la bondat guaitarà des del cel” (Sl 85,11-12)
17 gener “El Senyor donarà la pluja i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, encaminarà les seves petjades” (Sl 85,13-14)
18 gener “Aquell dia, en el país de Judà cantaran aquest càntic: «Tenim una ciutat fortificada, envoltada de defenses, muralles i baluards. Obriu les seves portes i hi entrarà un poble just, que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor” (Is 26,1-3)
19 gener “El guardes en pau perquè confia en tu, Senyor. Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna” (Is 26.3b-4)
20 gener “El just troba un camí pla: tu li fas planera la ruta. El camí que assenyalen les teves decisions ens fa esperar en tu, Senyor” (Is 26,7-8)
21 gener “De nit et desitjo amb tota l'ànima, em deleixo per tu del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos” (Is 26,9)
dissabte, 14 de gener del 2012
divendres, 13 de gener del 2012
L’oració de Jesús en l'últim sopar
L'oració de Jesús en l'Últim Sopar va ser el tema de la catequesis que habitualment fa el papa Benet XVI en les seves audiències del dimecres. El papa descriu el teló de fons del sopar: l’acomiadament de Jesús dels seus amic davant la imminència de la seva mort que present propera. Això es fa en el context de la celebració de Pasqua jueva. Memorial de l’alliberament d’Israel d’Egipte.
Si bé el sopar de Jesús s’inscriu en aquest context, hi ha una novetat important: Jesús hi aporta la seva donació a una mort salvadora. Així el sopar és també l’anticipació de la seva mort en creu i de la seva resurrecció. Benet XVI remarca que el nucli del Sopar són "els gestos de partir el pa, distribuir-ho i compartir el calze del vi, amb les paraules que els acompanyen i en el context d'oració en què se situen: és la institució de l'Eucaristia, és la gran oració de Jesús i de l'Església". Les paraules emprades pels evangelistes per descriure aquest moment recorden la "berakha" jueva, la gran oració d'acció de gràcies i de benedicció amb la qual començaven els grans convits. Però Jesús amplia aquesta oració aportant-hi la novetat del retorn. Per Benet XVI “aquesta oració de lloança i agraïment que s'eleva a Déu torna com a benedicció, que descendeix de Déu cap a l'ésser humà i ho enriqueix. (...) Les paraules d'institució de l'Eucaristia es col·loquen en aquest context d'oració; en elles la lloança i la benedicció de la berakha es transformen en benedicció i transformació del pa i el vi en el Cos i la Sang de Jesús".
El gest de Jesús en el sopar mostra com “Déu es lliura. Jesús, en el pa i el vi, se'ns ofereix". Conscient de la seva propera mort "ofereix anticipadament la vida que li serà arrabassada i d'aquesta manera transforma la seva mort violenta en un acte lliure de lliurament de si pels altres i als altres. La violència patida es transforma en un sacrifici actiu, lliure i redemptor". En aquest sopar Crist també resa pels seus deixebles perquè seran sotmesos a dures proves i perquè han de “comprendre que el camí de Déu passa a través del Misteri Pascual de mort i resurrecció, anticipat en l'oferta del pa i el vi. L'Eucaristia és aliment dels pelegrins que també dóna forces als quals estan cansats i desorientats".
Magnífica catequesi del Papa que ens permet copsar el sentit de l'Eucaristia per tal que " el mal, que tots trobem en la vida, no venci; i perquè actuï en nosaltres la força transformadora de la mort i resurrecció de Crist”
Si bé el sopar de Jesús s’inscriu en aquest context, hi ha una novetat important: Jesús hi aporta la seva donació a una mort salvadora. Així el sopar és també l’anticipació de la seva mort en creu i de la seva resurrecció. Benet XVI remarca que el nucli del Sopar són "els gestos de partir el pa, distribuir-ho i compartir el calze del vi, amb les paraules que els acompanyen i en el context d'oració en què se situen: és la institució de l'Eucaristia, és la gran oració de Jesús i de l'Església". Les paraules emprades pels evangelistes per descriure aquest moment recorden la "berakha" jueva, la gran oració d'acció de gràcies i de benedicció amb la qual començaven els grans convits. Però Jesús amplia aquesta oració aportant-hi la novetat del retorn. Per Benet XVI “aquesta oració de lloança i agraïment que s'eleva a Déu torna com a benedicció, que descendeix de Déu cap a l'ésser humà i ho enriqueix. (...) Les paraules d'institució de l'Eucaristia es col·loquen en aquest context d'oració; en elles la lloança i la benedicció de la berakha es transformen en benedicció i transformació del pa i el vi en el Cos i la Sang de Jesús".
El gest de Jesús en el sopar mostra com “Déu es lliura. Jesús, en el pa i el vi, se'ns ofereix". Conscient de la seva propera mort "ofereix anticipadament la vida que li serà arrabassada i d'aquesta manera transforma la seva mort violenta en un acte lliure de lliurament de si pels altres i als altres. La violència patida es transforma en un sacrifici actiu, lliure i redemptor". En aquest sopar Crist també resa pels seus deixebles perquè seran sotmesos a dures proves i perquè han de “comprendre que el camí de Déu passa a través del Misteri Pascual de mort i resurrecció, anticipat en l'oferta del pa i el vi. L'Eucaristia és aliment dels pelegrins que també dóna forces als quals estan cansats i desorientats".
Magnífica catequesi del Papa que ens permet copsar el sentit de l'Eucaristia per tal que " el mal, que tots trobem en la vida, no venci; i perquè actuï en nosaltres la força transformadora de la mort i resurrecció de Crist”
dijous, 12 de gener del 2012
Avançar cap a un nou model econòmic, solidari i responsable
Els bisbes europeus, a través de la Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea (COMECE) han publicat avui una reflexió sobre l’actual crisis econòmica que ha estat presentada avui pel cardenal Reinhard Marx Arquebisbe de Munich. En el document Una Comunitat Europea de solidaritat i de responsabilitat els bisbes proposen que el Mercat Comú evolucioni segons el concepte d'economia social de mercat per tal que la Unió Europea (UE) pugui arribar a ser una comunitat viable de solidaritat i responsabilitat.
En al seva declaració, els bisbes europeus es pronuncien a favor d’una economia social de mercat altament competitiva tal com es proposà com objectiu de la UE des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa. Aquest concepte de mercat es basa en una gran llibertat de mercat, associada als instruments d'una economia competitiva conjuminats amb el principi de solidaritat i els mecanismes d'equitat social, és a dir una protecció social àmplia assegurada per l'Estat. Ara el que cal, diuen els bisbes europeus, és omplir de continguts aquests propòsits.
Un d’aquests continguts és facilitar la gratuïtat en l’accés de determinats serveis del benestar gràcies a l’existència de formes de solidaritat a través de mútues, cooperatives i organismes municipals i altres formes d'economia social i d'inversió ètica. Una altra dimensió és la competitivitat i responsabilitat. El mercat no és antisocial per principi però cal ordenar-lo per tal d’un ús responsable de la competència. Cal combatre activament els monopolis, càrtels, acords sobre preus i altres formes de distorsió de la competència per abús del poder econòmic o d’ajudes públiques. Els bisbes condemnen que l’economia estigui orientada únicament al benefici i que eclipsi les dimensions social i ecològiques de la qualitat de vida, o la transferència els costos de creixement a generacions futures. També recorden la responsabilitat de l'autoritat pública de garantir el subministrament dels béns essencials i dels serveis d'interès general. En aquest sentit inviten a la Unió Europea a adoptar una reglamentació adequada dels serveis d'interès general, i dels serveis socials en particular. Tota decisió econòmica té una conseqüència moral, per això els bisbes criden a un esforç cultural per tal d’afavorir un consum responsable.
Política social. Els bisbes criden a repensar el repartiment de competències entre la Unió i els seus estats membres en matèria de política social. En l'economia social de mercat, el mercat ha de completar-se amb prestacions socials de manera que es pugui garantir a tots els ciutadans i ciutadanes una vida en el respecte de la seva dignitat humana. Aquesta preocupació no pot ser només dels estats sinó que ha de ser també preocupació de la Unió. Desenvolupament sostenible. La declaració apel·la també a respectar el principi econòmic i ètic del desenvolupament sostenible. Al final, ni la competitivitat econòmica, ni la justícia social, poden aconseguir-se sense una integració sistemàtica de factors ecològics. Per això es demana un compromís i una garantia institucional específics tant a nivell europeu com a mundial per a la protecció del medi ambient.
dimecres, 11 de gener del 2012
La influència religiosa en el vot als Estats Units
La proximitat de les eleccions nord-americanes ha provocat diversos anàlisis sobre els diferents components que determinen la orientació del vot. Entre aquests estudis tenen una especial rellevància aquells que busquen la influència de les idees religioses en l’orientació del vot. Aquest interès, habitual en la pràctica política nord-americana, no té encara prou notorietat, desenvolupament i minuciositat en el nostre país. En un estudi efectuat a inicis d’octubre de 2011 aporta dades prou interessants per conèixer les preferències electorals dels electors segons les creences religioses cristianes. En el cas dels republicans l’enquesta es feu sobre la població de votants registrats.
Sobre la denominació dels aspirants a la nominació republicana les enquestes mostren que entre els protestants evangèlics blancs republicans reparteixen les seves simpaties de la següent manera: el 21% es decanten per el candidat Rick Perry , Mitt Romney recul un 17%. Els altres candidats tenen els següents percentatges d’adhesió: Herman Cain un 13%, Ron Paul un 11%, Newt Gingrich un 10%, Rick Santorum un 3% i Jon Hunstman un 1%. Entre els protestants històrics (els no evangèlics) es mantenen, més o menys, similars per tots els candidats excepte per Perry i Romney. El primer obté un 22% i el segon un 20%. La situació és molt diferent entre els republicans catòlics. El 29% d’aquests prefereixen a Mitt Romney, Rick Perry i Herman Cain obtenen un 16% cadascun, Ron Paul un 8%, Nwet Gingrich un 5% i Rick Santorum i Jon Hunstaman un 1% cadascun. Sorprèn la poca simpatia que Rick Santorum, catòlic confés i militant actiua favor dels valors catòlics, obté entre aquesta tradició religiosa.
En el cas d’un hipotètic enfrontament Obama-Romney o Obama-Perry en les eleccions generals les enquestes sobre la influència religiosa en la intenció de vot donen les següents informacions. En el cas Obama-Romney les dades són: el 53% els protestants, en general, es decanten per Mitt Romney i un 42% per Obama. Dins de la tradició protestant les preferències dels evangèlics blancs són un 75% per Romney i un 20% per Obama; entre els protestants negres el 97% prefereixen a Obama i un 1% a Romney; i entre els protestants tradicionals (els no evangèlcis) un 56% prefereixen a Romney iun 40% a Obama. Elntre els catòlics, el 50% preferenix Romney i el 47% a Obama. Les preferències electorals generals, sense el matís de la religió, donen 50% de preferència per Obama i un altre 50% per Romney.
Si la disputa electoral fos entre Obama-Perry les dades són: el 51% els protestants, en general, es decanten per Mitt Romney i un 45% per Obama. Dins de la tradició protestant les preferències dels evangèlics blancs són un 73% per Romney i un 21% per Obama; entre els protestants negres el 95% prefereixen a Obama i un 2% a Romney; i entre els protestants tradicionals (els no evangèlcis) un 51% prefereixen a Romney iun 46% a Obama. Entre els catòlics, el 53% preferenix Romney i el 42% a Obama. Les preferències electorals generals, sense el matís de la religió, donen 50% de preferència per Obama i un altre 46% per Romney.
Sobre la denominació dels aspirants a la nominació republicana les enquestes mostren que entre els protestants evangèlics blancs republicans reparteixen les seves simpaties de la següent manera: el 21% es decanten per el candidat Rick Perry , Mitt Romney recul un 17%. Els altres candidats tenen els següents percentatges d’adhesió: Herman Cain un 13%, Ron Paul un 11%, Newt Gingrich un 10%, Rick Santorum un 3% i Jon Hunstman un 1%. Entre els protestants històrics (els no evangèlics) es mantenen, més o menys, similars per tots els candidats excepte per Perry i Romney. El primer obté un 22% i el segon un 20%. La situació és molt diferent entre els republicans catòlics. El 29% d’aquests prefereixen a Mitt Romney, Rick Perry i Herman Cain obtenen un 16% cadascun, Ron Paul un 8%, Nwet Gingrich un 5% i Rick Santorum i Jon Hunstaman un 1% cadascun. Sorprèn la poca simpatia que Rick Santorum, catòlic confés i militant actiua favor dels valors catòlics, obté entre aquesta tradició religiosa.
En el cas d’un hipotètic enfrontament Obama-Romney o Obama-Perry en les eleccions generals les enquestes sobre la influència religiosa en la intenció de vot donen les següents informacions. En el cas Obama-Romney les dades són: el 53% els protestants, en general, es decanten per Mitt Romney i un 42% per Obama. Dins de la tradició protestant les preferències dels evangèlics blancs són un 75% per Romney i un 20% per Obama; entre els protestants negres el 97% prefereixen a Obama i un 1% a Romney; i entre els protestants tradicionals (els no evangèlcis) un 56% prefereixen a Romney iun 40% a Obama. Elntre els catòlics, el 50% preferenix Romney i el 47% a Obama. Les preferències electorals generals, sense el matís de la religió, donen 50% de preferència per Obama i un altre 50% per Romney.
Si la disputa electoral fos entre Obama-Perry les dades són: el 51% els protestants, en general, es decanten per Mitt Romney i un 45% per Obama. Dins de la tradició protestant les preferències dels evangèlics blancs són un 73% per Romney i un 21% per Obama; entre els protestants negres el 95% prefereixen a Obama i un 2% a Romney; i entre els protestants tradicionals (els no evangèlcis) un 51% prefereixen a Romney iun 46% a Obama. Entre els catòlics, el 53% preferenix Romney i el 42% a Obama. Les preferències electorals generals, sense el matís de la religió, donen 50% de preferència per Obama i un altre 46% per Romney.
dimarts, 10 de gener del 2012
La distribució dels centres de culte de les minories religioses
Segons els dades sobre els llocs de culte a Espanya a l’any 2011 recollides en l’estudi de l’Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya de la Fundació Pluralisme i Convivència del Ministeri de Justícia Catalunya és la comunitat autònoma amb més centres de cultes de les religions minoritàries. La distribució per Comunitats Autònomes (valor absolut, percentatge) és: Catalunya (1.041, 20%); Comunitat de Madrid (855, 16%); Andalusia (729, 14%); Comunitat Valenciana (569, 11%); Canàries (282, 5%); Galícia (273, 5%); Castilla y León (270, 5%); Castilla-La Mancha (235, 4%); Regió de Múrcia (192, 4%); Aragó (184, 3%); País Basc (179, 3%); Illes Balears (145, 3%); Extremadura (95, 2%); Principat de Astúries (75, 1%); Ceuta (52, 1%); Comunitat Foral de Navarra (42, 1%); Cantàbria (41, 1%); La Rioja (39, 1%); Melilla (25, 0%).
Per províncies, Barcelona és la que té més centres de cultes de les religions minoritàries de tots Espanya La distribució per províncies dels llocs de culte és la següent: Barcelona (767, 21%);València (729, 20%); Comunitat de Madrid (263, 7%); Alacant (231, 6%); Málaga (209, 6%); Regió de Múrcia) (192, 5%), Sevilla (166, 5%), Les Palmes (158, 4%); Illes Balears (142, 4%); Cádiz (128, 4%); Saragossa (126, 4%); Santa Cruz de Tenerife (124, 3%); A Coruña (123, 3%); Girona (106, 3%) i
Biscaia (106, 3%).
En el cas de Catalunya, la distribució per municipis revela que la ciutat de Barcelona és on hi ha més centres de culte de les religions minoritàries. Les dades són: Barcelona (231, 22%); Hospitalet de Llobregat (L’) (42, 4%); Sabadell (40, 4%); Terrassa (39, 4%); Badalona (26, 2%); Santa Coloma de Gramenet (24, 2%); Tarragona (19, 2%); Girona (18, 2%); Mataró (18, 2%); Reus (18, 2%) i altres municipis (566, 54%).
Per províncies, Barcelona és la que té més centres de cultes de les religions minoritàries de tots Espanya La distribució per províncies dels llocs de culte és la següent: Barcelona (767, 21%);València (729, 20%); Comunitat de Madrid (263, 7%); Alacant (231, 6%); Málaga (209, 6%); Regió de Múrcia) (192, 5%), Sevilla (166, 5%), Les Palmes (158, 4%); Illes Balears (142, 4%); Cádiz (128, 4%); Saragossa (126, 4%); Santa Cruz de Tenerife (124, 3%); A Coruña (123, 3%); Girona (106, 3%) i
Biscaia (106, 3%).
En el cas de Catalunya, la distribució per municipis revela que la ciutat de Barcelona és on hi ha més centres de culte de les religions minoritàries. Les dades són: Barcelona (231, 22%); Hospitalet de Llobregat (L’) (42, 4%); Sabadell (40, 4%); Terrassa (39, 4%); Badalona (26, 2%); Santa Coloma de Gramenet (24, 2%); Tarragona (19, 2%); Girona (18, 2%); Mataró (18, 2%); Reus (18, 2%) i altres municipis (566, 54%).
dilluns, 9 de gener del 2012
Llocs de culte no catòlics a Espanya
Abans d’acabar l’any s’han publicat les dades sobre els llocs de culte a Espanya. Segons l’estudi de l’Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya de la Fundació Pluralisme i Convivència del Ministeri de Justícia a 21 de desembre del 2011 hi ha 5.320 llocs de culte vinculats a les denominades confessions minoritàries. Incloent a totes les confessions a Espanya el 81,26% dels llocs de culte corresponen a l’Església catòlica i el 18,74% a les confessions minoritàries.
Les esglésies protestants tenen més del 50% d’aquests centres de culte, el 19,40% són oratoris musulmans i el 14,02% salons del Regne dels Testimonis de Jehovà. Les dades concretes del percentatge dels llocs de culte per confessions són: protestants (55,09); musulmans (19,4); Testimonis de Jehovà (14,02); Mormons (2,27); Adventistes (2,24); Budistes (1,86); Ortodoxes (1,8); comunió Anglicana (0,79); Jueus (0,58); Baha’is (0,53)
Altres confessions cristianes (0,49); altres religions (0,36); església de la Cienciologia (0,26); Hinduistes (0,19) i Ciència cristiana (0,11).
Els 5.320 corresponen a les següents confessions: 3.092 són protestants (s’inclouen els centres dels Adventistes i la comunió Anglicana); 1.032 són musulmans; 746 de Testimonis de Jehovà; 121 Mormons; 99 Budistes; 96 Ortodoxes; 31 Jueus; 28 Baha’is; 26 a altres confessions cristianes; 19 a altres religions; 14 a l’església de la Cienciologia; 10 a Hinduistes i 6 la denominació Ciència cristiana.
Les esglésies protestants tenen més del 50% d’aquests centres de culte, el 19,40% són oratoris musulmans i el 14,02% salons del Regne dels Testimonis de Jehovà. Les dades concretes del percentatge dels llocs de culte per confessions són: protestants (55,09); musulmans (19,4); Testimonis de Jehovà (14,02); Mormons (2,27); Adventistes (2,24); Budistes (1,86); Ortodoxes (1,8); comunió Anglicana (0,79); Jueus (0,58); Baha’is (0,53)
Altres confessions cristianes (0,49); altres religions (0,36); església de la Cienciologia (0,26); Hinduistes (0,19) i Ciència cristiana (0,11).
Els 5.320 corresponen a les següents confessions: 3.092 són protestants (s’inclouen els centres dels Adventistes i la comunió Anglicana); 1.032 són musulmans; 746 de Testimonis de Jehovà; 121 Mormons; 99 Budistes; 96 Ortodoxes; 31 Jueus; 28 Baha’is; 26 a altres confessions cristianes; 19 a altres religions; 14 a l’església de la Cienciologia; 10 a Hinduistes i 6 la denominació Ciència cristiana.
diumenge, 8 de gener del 2012
La política i els valors socials cristians
¿Quin sentit té avui el cristianisme social?, ¿quin valor polític aporta la visió social del cristianisme?. Fa temps que repenso aquestes preguntes. Estic convençut que aquestes preguntes, entre altres, són les que han de fer-se els cristians que tenen alguna mena de compromís polític. En la presentació del compendi de la Doctrina Social de l’Església (catòlica) el cardenal Angelo Sodano recordava que els laics, seguint les indicacions del Concili Vaticà II, “són cridats a tractar les coses temporals i ordenar-les segons Déu”. Això dóna als laics, especialment aquells que tenen responsabilitats polítiques, el deure de contribuir amb el seu testimoniatge al progrés de la humanitat.
L’acció política no pot restar al marge de l’escrutini moral. De la mateixa manera que la vida pública i privada de les persones es confrontada amb la moral cristiana, la política s’ha de confrontar amb els valors morals de la Doctrina Social de l’Església (catòlica). La política no pot ser una caixa negra pel discerniment moral. El social-cristianisme, entès com aplicació pràctica dels valors i principis de la moral social catòlica ha de poder sostenir les actuacions dels polítics catòlics, de forma individual, i, si és el cas, el que fan les formacions polítiques que es diuen d’inspiració cristiana. La Doctrina Social indica quins són els valors socials a preservar en benefici del progrés de la humanitat. Són els valors “inherent a la dignitat de la persona humana, el desenvolupament autèntic de la qual promou, i essencialment són: la veritat, la llibertat, la justícia i l’amor”. Tot i l’autonomia de l’acció política dels cristians, pròpia de la separació de plans entre l’àmbit polític i l’eclesial, aquells han de fer servir els valors socials per tal d’avaluar si les decisions polítiques estan ordenades i orientades cap al pla de Déu.
L’acció política no pot restar al marge de l’escrutini moral. De la mateixa manera que la vida pública i privada de les persones es confrontada amb la moral cristiana, la política s’ha de confrontar amb els valors morals de la Doctrina Social de l’Església (catòlica). La política no pot ser una caixa negra pel discerniment moral. El social-cristianisme, entès com aplicació pràctica dels valors i principis de la moral social catòlica ha de poder sostenir les actuacions dels polítics catòlics, de forma individual, i, si és el cas, el que fan les formacions polítiques que es diuen d’inspiració cristiana. La Doctrina Social indica quins són els valors socials a preservar en benefici del progrés de la humanitat. Són els valors “inherent a la dignitat de la persona humana, el desenvolupament autèntic de la qual promou, i essencialment són: la veritat, la llibertat, la justícia i l’amor”. Tot i l’autonomia de l’acció política dels cristians, pròpia de la separació de plans entre l’àmbit polític i l’eclesial, aquells han de fer servir els valors socials per tal d’avaluar si les decisions polítiques estan ordenades i orientades cap al pla de Déu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)