Aportacions per renovar l’esperit

El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.

Traieu-me, Senyor, aquest cor de pedra, traieu-me el meu cor endurit,incircumcís! Doneu-me un cor nou, un cor de carn, un cor pur! Dels Tractats de Balduí de Cantorbery, bisbe

M’agradaria que us quedés sobretot aquesta idea de l’«espiritualitat monàstica benedictina»: més que d’una espiritualitat, es tracta d’una antropologia de la lloança, perquè aquell alè vital que Déu va infondre en l’home format de fang està cridat a cantar la seva lloança per sempre, segons el salm 150, 6: «Que tot el que respira, que tot alè, lloï el Senyor». És la primera i la darrera paraula del salteri, i és també la primera i la darrera paraula de la vida del monjo. Notes d'espiritualitat monàstica cistercenca, Fra Lluís Solà, monjo del Monestir de Poblet, 22 maig 2009

Sant Benet estableix una escola, indica un camí. La finalitat és anar morint a l’Adam vell a través del procés espiritual i ascètic descrit a la Regla per anar-nos identificant, en el concret de la vida de cadascun, amb l’Adam nou que és Jesucrist. P. Abat Josep Mª Soler, 7 gener 2012

Ignasi García Clavel

El dimarts 28 de maig el Grup de Treball Estable de Religions (GTER) atorga el 5è premi en Convivència i Diàleg Interreligiós, un merescut reconeixement, a Ignasi García Clavel per la seva contribució al diàleg interreligiós a Catalunya. És de justícia concedir aquest premi a l’Ignasi. Sempre ha estat una persona sensible i compromesa amb el diàleg entre les religions, convençut que l’enteniment afavoreix la convivència i contribueix a evitar que les religions siguin motiu de confrontació. L’Ignasi García sempre ha lluitat activament per les causes justes i ho ha fet amb entusiasme i dedicació. És una persona apassionada per defensar allò que creu intensament. El seu to de veu convincent li ajuda a expressar els seus pensaments, però mai imposa res perquè defensa la trobada dialogal d’idees. Creu i practica el diàleg.  Ben segur que defensarà, amb intensitat sostinguda, el que pensa però escolta les opinions dels altres, les respecta i procura trobar aquella síntesi que permeti avançar.

Ha estat sempre una persona preocupada per fer país i procurar que l’Església catòlica catalana, la seva, fos catòlica i catalana. Per fer-ho ha hagut de lluitar molt i, en alguns cops en circumstàncies no sempre  favorables. Però la seva constància i paciència l’ha mantingut ferm en la recerca dels seus propòsits. El president Pujol tingué l’encert d’anomenar-lo Secretari d’Afers Religiosos del Govern de Catalunya directament vinculat a la pròpia presidència de la Generalitat. Fou una bona decisió perquè l’Ignasi sabé donar contingut polític a aquesta responsabilitat respectant la independència de les religions davant el poder polític i protegint el govern dels legítims interessos de les religions. Durant la seva etapa al front d’aquesta secretaria establí les bases perquè a el govern de Catalunya es preocupés seriosament del fet religiós, especialment en uns moments que la secularització de la societat feia més difícil entendre el paper de les religions i l’increment de la diversitat religiosa modificava profundament el perfil religiós del país.

El treball de l’Ignasi, que altres persones recolliren després des d’una responsabilitat similar, ha estat fonamental perquè avui les religions a Catalunya convisquin en harmonia gràcies al diàleg i el respecte. El premi atorgat és un reconeixement merescut a una vocació de servei al país, a les seves institucions públiques i el valor del diàleg des de la diversitat religiosa per la convivència democràtica. L’Ignasi és testimoni d’una església conciliar catalana que sabé situar-se en la perifèria de la societat i des d’allí acollir càlidament als nous catalans que venien d’altres indrets per construir amb nosaltres el seu futur, el futur de tots. El nostre país s’ha construït ens els darrers anys gràcies al treball de moltes persones com l’Ignasi que han entès que la convivència és diàleg, acolliment i solidaritat amb els altres que són diferents. Felicitats Ignasi per aquest premi.

Eleccions

Avui és un dia gran per la democràcia, els ciutadans estan exercint el seu dret a votar. Per aquelles persones que durant molts anys lluitarem per poder votar, sempre defensarem el gran valor de votar i la importància de fer-ho per enfortir el preuat valor de la democràcia. Per això, m’ha sorprès, per un cas que he conegut personalment, que els malalts ingressats en un centre mèdic, hospital o clínica, en els dies posteriors a la fi del vot per correu, avui no han pogut votar.

El sistema no preveu una solució per aquestes persones que, tenint intactes els seus drets polítics, per unes circumstàncies especials no ho poden fer. La Junta Electoral Central, tant activa en perseguir el que diuen els mitjans públics o fiscalitzar fins a l’extrem qui pot ser candidat o no, podria dedicar un temps a articular una solució per facilitar el vot a aquestes persones. És un simple suggeriment.

Glosses per la vida quotidiana

L’alegria hauria de ser el distintiu dels creients, dels seguidors de la causa de Jesús. La pràctica de l’amor és motiu de pau interior la quals es manifesta de manera joiosa. Aquesta alegria brolla des del quan estimem i ens sentim. “Us he dit això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena” (Jn 15,11)

L’amor tot ho pot i transforma les relaciones humanes. Gràcies a l’amor les persones som acceptades tal com som i l’estimació ajuda a canviar aquells aspectes que poden ser conflictius. L’estimació canvia les nostres febleses en oportunitats de renovellament interior. L’amor dóna sentit a l’existència humana i dóna pau interior. “El meu manament  és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,12).

Glosses per la vida quotidiana

Qui estima, qui practica el manament de l’amor és testimoni de la veritat i de la presència de Déu en el món. No importa quina sigui la seva creença última, el que compte és la força de l’amor. Gràcies a ell podrem superar les dificultats i el defalliment. Malgrat aquestes circumstàncies haurem de seguir sents fidels i constants en l’amor. “El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat” (Jn 14,24).

Si tenim pau interior podem afrontar les dificultats i els conflictes de amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. Ella dóna força per enfrontar-los i sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. L’amor tot ho canvia. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27).

Les obres són la nostra senyal d’identitat. Elles evidencien el que som i donen testimoni de quins són els referents vitals que ens sostenen en la vida. Cada dia tenim oportunitat d’afirmar davant els altres quines són les raons de la nostra esperança. “Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments” (Jn 15,5-6)

Globalitzar la justícia social

En un món globalitzat, és necessari globalitzar la justícia social. Per aconseguir-ho calen noves regles que també han de ser globals: evitar la competències deslleial entre països i crear sistemes de seguretat social en els països acollidors dels processos de deslocalització. Els drets laborals no es poden separar dels drets civils i polítics. Per això cal exigir el respecte d’aquest drets laborals en tots els països de l’economia global.

Per atendre les noves demandes del mercat global cal impulsar polítiques unitàries que abastin àmbits com la política, l’economia, les polítiques socials i fiscals, el desenvolupament i la salvaguarda del medi. Cal millorar les coordinacions entre països perquè les seves polítiques siguin més unitàries. Per fer-ho possible s’ha de desenvolupar un pensament moral que afavoreixi aquesta visió unitària de les polítiques per tal que siguin realment globals i efectives. Aquest renovellament moral ha d’afavorir la globalització de l’economia social i la universalització d’una democràcia substancial, social i participativa. Aquesta nova moral per un món global ha de basar-se en un ethos obert a la transcendència, animat per la fraternitat i la lògica del do, sustentat en un quadre jurídic i ètic fonamentat en drets i deures referits a una llei moral universal.

En aquest context, la Doctrina Social de l’Església esdevé un referent útil per orientar les respostes socials dels cristians. És temps de problemes nous que reclamen respostes noves per tal d’estendre l’acció dels cristians a favor de la justícia i la seva participació activa en la transformació del món.

Escarafalls en contra de la paraula

En la sessió constitutiva del Parlament espanyol en la nova legislatura alguns diputats es comportaren com energúmens. Amb cops als escons, crits i exabruptes intentaren sufocar la formalitat de l’acatament a la Constitució per part dels diputats independentistes. Aquests, amb el domini de les paraules calculades per l’ocasió, intentaren comunicar els seus sentiments en aquells moments. Feren ús de la seva llibertat d’expressió per transmetre el que sentien en aquells moments, sense renunciar al tràmit formal d’acatar la Constitució. Mentre la majoria de diputats respectaren aquesta actitud, els diputats de C’S, PP i VOX ensordiren la càmera amb un comportament impropi d’uns diputats als qual se’ls suposa educats i respectuosos de les opinions dels altres. Com ha dit la directora del diari ARA es evident que al kit de benvinguda al qual tenen accés els parlamentaris, a més d’un telèfon i una tauleta per facilitar la seva feina, s’hi hauria d’afegir un manual de bones maneres de nivell elemental.

La cridòria de la dreta extrema i l’extrema dreta demostrà que venen temps difícils pel parlamentarisme perquè una part dels diputats no comparteixen la idea de que la paraula és el gran do del parlamentarisme. Aquests diputats abjuren del domini del verb, dels discursos i l’art del convenciment per abraonar-se a la confrontació directe del cos a cos retòric cercant en tot moment l’efectisme gestual. Escarafalls on abans hi havia paraules. Fou significativa la intervenció, fora de tot guió, d’Albert Rivera a la fi de la sessió d’investidura per deixar constància que està patriòticament ofès. La política s’està degradant per moments i, el més preocupant és que els que més s’omplen la boca de regeneració democràtica són els primers en dinamitar el valor del debat polític. L’extrema dreta està intentant marcar el guió i per això buscarà, cada cop que pugui, omplir l’escena política amb la seva altisonància. Lamentablement, els partits conservadores semblen seguir aquesta deriva i s’han convertit en uns perillosos aprenents de bruixots fatxes. Les forces democràtiques han d’estar més atents i actuar estratègicament per frenar el més que probable deteriorament institucional provocat per la irrupció de l’extrema dreta.