Glosses per la vida quotidiana

Segueixo commogut per les dures imatges de la interminable guerra d’Ucraïna. Els sentiments van des de la indignació fins a la misericòrdia. Hem fracassat com a civilització. Portem molt de temps instal·lats en una profunda deshumanització. Per això les paraules d'avui tenen sentit si les comprenem des del drama humà de la negació al dret a la vida deshumanitzada que pateixen moltes persones. "No ens cansem de pregar demanant a Déu, que amb tota la saviesa i la intel·ligència de l'Esperit, us faci conèixer plenament allò que vol de vosaltres: que porteu una vida digna del Senyor". (Col 1,9-10) 

Sovint comento que l’amor salva. És veritat. Les persones necessitem sentir-nos estimats. Al llarg del dia, cadascú pot ser testimoni de la força de l’amor. Quan som amables, cordials, receptius i acollidors dels altres estimem. Donem una oportunitat a l’amor per transformar la vida dels qui ens envolten. "Jo, sabent que m'estimeu, tinc plena confiança. El meu cor s'alegra, ja em veig salvat" (Salm 12(12),6)

Glosses per la vida quotidiana

La vida del món ens tempta constantment amb enganys de felicitats falses. Escoltem promeses de camins ràpids a la felicitat associades a les riqueses, al consum, a l’egoisme i a la indiferència davant el sofriment o l’esgotament dels recursos de la natura. Enfront d’aquest camí, la causa de Jesús proposa un treball pacient a favor de la veritat i la justícia, i la construcció d’una esperança comuna respectuosa amb els béns naturals. Estem per fer la voluntat de Déu. “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2) 

El seguiment de la causa de Jesús ens convida a l’anunci joiós de la seva Bona Nova. És un missatge clar i senzill: estimar i alliberar a les persones de qualsevol sofriment, injustícia i opressió com expressió de l’amor sense límits. “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4, 18-19). 

L’experiència del transcendent demana sincerat de cor. No és una qüestió de càlcul, sinó d'obertura interior per deixar-se captar pel misteri de la transcendència. Moltes persones, ara i abans nostre, han recorregut aquest camí i han compartit la felicitat d’experimentar aquesta la trobada íntima amb Déu. “Feliços els nets de cor: són ells els que veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”. (Mt 5,8-10)

Glosses per la vida quotidiana

De la mateixa manera que prenem aliments per nodrir-nos hem d’alimentar l’esperit. Cada dia hem de cercar moments per aportar vida al nostre esperit. Hi ha moltes pràctiques que poden ajudar-nos a mantenir-nos espiritualment vius en mig de les activitats quotidianes. Poden ser lectures, moments de contemplació, temps de silenci, estones per acollir o compartir. Tot pot ajudar-nos a alimentar-nos espiritualment. “El Senyor, benigne i entranyable, instituí un memorial dels seus prodigis: donà un aliment als qui el veneren” (Salm 111 (110) 4-5) 

La contemplació pot ser la resposta a una crida. Poden sentir des de l’interior la necessitat de sentir com ens parlen les coses. Per copsar el seu sentit només ens cal estar atents i escoltar des del silenci. Llavors tot esdevé comprensible i el nostre cor s’omple del valor de l'incomprensible que viu en nosaltres. “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20)

Glosses per la vida quotidiana

Durant tot el dia d’avui, i així cada dia, hem de fer el propòsit d’estar atents per veure com podem estimar millor als altres. Probablement, podem sentir-nos atrapats per preocupacions i presoners d’estat d’ànims que tanquen el cor. Per sortir de nosaltres mateixos cal estar simplement atents el que ens podem sol·licitar les persones que ens envolten. En elles trobarem una oportunitat per estimar.. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu”.(Sl 95 (94),8) 

Hem de fer de manera diferent com fan i actuen algunes persones que tenen poder en diferents àmbits. El poder polític, social, econòmica, cultural, eclesial, és molt llaminer per moltes persones perquè se’n volen aprofitar en benefici propi. Qui tingui l’oportunitat de tenir poder no pot oblidar que el poder és un instrument per estar al servei dels altres. "Qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i ui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres". (Mt 20,26-27) 

En la nostra societat hi ha moltes realitats que ens aporten motius d’esperança. Són anuncis de bones noves sobre la transformació de la societat que esdevenen bones notícies del canvi social. Hem de tenir bona disposició de cor per acollir interiorment aquestes propostes de transformació. Hem de saber-les escoltar i madurar en el nostre esperit perquè puguin inspirar la nostra vida. “Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit” (Mt 13,3-4,8)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que necessitem trobar consol per suportar les moltes dificultats de la vida. ¿Què ens aporta consol quan els esdeveniments ens inquieten?, ¿on troba repòs el nostre esperit quan els fets ens intranquil·litzen? Hem de saber espigolar entre diferents propostes per quedar-nos amb allò que ens aporta pau interior i ens reconforta. En aquests moments ens agrada gaudir de l’acolliment de Déu que es manifesta a través de persones que ens obren el seu cor. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28) 

L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que vull és amor, i no ofrena de víctimes.” (Mt 12,7)

Glosses per la vida quotidiana

Obrir-se als altres és trobar-se a un mateix. L’amor sincer i desinteressat ajuda a descobrir el sentit de la vida. La ceguesa espiritual neix del tancament de l’ànima a la vida de les altres persones. El cor esdevé insensible com una pedra quan ens tanquem a la mirada aspectant dels qui cerquen pau i bé. “Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran” (Mt 10,39). 

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 94,8) 

El camí del coneixement de Déu no és l’enteniment de la racionalitat, sinó l’obertura del cor al descobriment del seu amor. La raó ens permet explicar aquesta experiència i fonamentar la nostra esperança, però la trobada personal amb Déu es dona a un altre nivell, en el silenci del cor. Per això, l’accés a Déu és universal sense restriccions que la seva recerca sincera. “Us enalteixo Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos”, (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

En un món inundat d’imatges efímeres, cal recuperar la força de la paraula. El relat ha de presidir la manera de relacionar-nos amb els altres. La paraula nua té força, no cal adonar-la en excés fins a fer-li perdre el seu valor d’anunci ple de sentit. Per estimar, servir als altres no calen fer grans discursos o dominar una excel·lent retòrica. Només cal anunciar la proposta d'amor del Regne de Déu de forma senzilla, sense poder ni prepotència, i donar-ne testimoni amb coherència. Cal fonamentar les paraules amb el testimoniatge. No ens cal poca cosa més. “Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop... No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó” (Mt 10,7.9-10) 

Les persones som éssers socials. Ens relacionem els uns amb els altres i a partir d’aquestes relacions teixim la societat. Si ens estimem, aquestes relacions estaran presidides per l’amor i construiran una societat amable per la convivència. Cada persona té en les seves mans la possibilitat de fer cada dia un món millor i més acollidor de les altres persones. “Us envio com ovelles enmig de llops: sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms” (Mt 10, 16)