Glosses per la vida quotidiana

No podem ser rancuniosos, hem de saber perdonar i oblidar les ofenses. No podem entristir-nos en el record d’allò que ens ha alterat, intranquil·litzat o ferit. Hem d’atorgar el perdó gratuït, ple de caritat, que brolla de l’amor que tenim als altres. “El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor” Salm 145/144, 8

La imatge del pastor, i en concret el bon pastor, és prou potent per il·lustrar el que s’espera de les persones que tenen en l’amor la màxima guia pel seu comportament. El bon pastor estima, protegeix i atén amb desfici el seu ramat. Si estimem a les altres persones ho hem de fer amb l’actitud de vida que adopten els bons pastors. “Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa” (Jn 10, 11-12)

La confiança té un lloc molt important en la vida dels cristians. Aquesta confiança no és una paciència resignada, sinó la certesa que la causa del just guanyarà i l'amor allibera de tot sofriment. El camí de la confiança és el coneixement de Déu i saber fer la seva voluntat. "Tasteu, i veureu que n'és de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia” Salm 34(33) 9

Glosses per la vida quotidiana

Vivim també perquè els altres puguin viure. Som feliços si els altres també ho són. El nostre benestar està lligat al benestar dels altres. No som indiferents a la situació dels individus. En cadascun de nosaltres hi ha la possibilitat de fer que els altres se sentin persones. Cada dia hi ha moltes oportunitats perquè tot això passi. Aprofitem-les. “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. (Mt 25,40)

L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que vull és amor, i no ofrena de víctimes. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”(M7 9,13)

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu”. (Salm 94,8)

Les persones tendim a ser més conservadors del que ens pensem, mantenim moltes coses que considerem intocables. Però, davant dels canvis que es donen a la societat, i a les nostres pròpies vides, hem de saber transformar-nos interiorment i obrir-nos a les noves realitats i, si s'escau, saber canviar. "Ningú posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous" (Mt 9,17) 

Hem de ser confiats i viure esperant que més enllà de les nostres capacitats, l’amor obre nous horitzons i eixample l’esperit. Estem cridats a l’esperança, el camí és l’estimació plena als altres i a nosaltres mateixos. Totes dues conreen el nostre esperit i porten la pau al cor. “El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà per sempre” (Salm 117/116,2)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir  aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir principis, valors i virtuts fermament construïdes ajuden fan sentir-nos segurs i en pau amb nosaltres mateixos. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Si els fonaments vitals són segurs, l'edifici de la vida resistirà els múltiples cops i proves que la mateixa vida ens fa. Les persones sensates tenen uns fonaments ferms i resistents, “Qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca”. (Mt 7,24)

L'oblit és un perillós enemic que pot donar-nos amargor de cor. Els jueus deportats a Jerusalem des de l'exili visqueren aquesta experiència i ho saberen expressar en diversos salms. El salm 137 és una mostra d'aquesta experiència.

"Si ma i t’oblidava, Jerusalem,
que se’m paralitzi la mà dreta;
que se m’encasti la llengua al paladar,
si deixés d’anomenar-te,
si deixés d’evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa"
Salm 137/136, 5-6

Glosses per la vida quotidiana

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’una societat que està per venir, però que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic el que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76)

Per ser bones persones i comportar-nos amablement amb els altres cal seguir una petita regla d’or: no fer als altres allò que no volen que ens fessin. Si fem això segur que no ens equivocarem a l'hora de trobar el comportament just i adequat en cada moment. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin, aquest és el resum de la Llei i els Profetes”. (Mt 6,12).

Els actes de les persones són una bona mesura de la coherència de les persones. Les obres ens identifiquen i evidencien les nostres incoherències. Vivim en uns temps de molta aparença on predicadors de tota mena anuncien diferents camins de salvació i felicitat, que són no duen enlloc. Les paraules poden camuflar, fins i tot dissimular, però les obres són evidents als ulls dels altres. La sinceritat brolla de la coherència entre el que diem i fem, entre el que pensem i fem. “Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits”.(Mt 15,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària fora part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Després, la pregària demana tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir el pa necessari per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6, 7-8)

La societat del gran consum ha confós la felicitat amb tenir, posseir i acumular. Les tendències socials són consumistes. Moltes persones considerem que cal tenir coses, i com més millor. Fins i tot, els programadors del consum dissenyen els objectes perquè siguin ben aviat obsolets. Poques coses semblen perdurables. La seducció del consum és poderosa. Però la felicitat no es troba en el que podem tenir, sinó en el som. En els tresors del cor, en la pau i el benestar interior. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reteniu tresors als cel; aquells no s’arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor" (Mt 6, 19-21)

Glosses per la vida quotidiana

La no-violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és l'única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones."Ja sabeu que van dir "Ull per ull, dent per dent" Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal". (Mt 5,38-39)

Estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que siguin els nostres enemics. “Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, ell fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos”. (Mt 5,44-45)

Les persones hem de ser senzilles i sinceres, el gest exterior, el que fem, ha de reflectir el que pensem i som. Hem de ser el màxim de sincers i transparents perquè la mirada exterior desvetlli el nostre interior. Hem de fer-ho tot com si Déu ho veiés. La discreció és bona consellera per no engrandir la vanaglòria. Hem de fer les coses perquè estiguem convençuts de la seva oportunitat i justesa, no per recollir l’elogi dels altres. La misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar altra recompensa de saber que es fa el bé. "Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga que fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà" (Mt 6,3-4)