Glosses per la vida quotidiana

Estem en temps d’espera d’un fet que trasbalsarà els nostres cors: Nadal. El dia en què Déu s’encarna per compartir la condició humana, assumir les nostres sofrences i proposar-nos un camí de consol i salvació. És una espera confiada perquè sabem que després de Nadal ve Pasqua quan la llum il·luminarà la foscor. Nadal revela la Pasqua, aquest és l’anunci que hem de saber transmetre a la societat. Hi ha esperança malgrat les adversitats. La salvació és possible, però ens exigeix treballar perquè sigui així. “Els pobres desvalguts buscaven aigua i ni en trobaven, la set els ressecava la llengua. Jo, el Senyor, el Déu d’Israel, els escolto i no els abandó: dalt les muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i estanys en el desert” (Is 41,17-18)

La felicitat no es troba en els béns materials de la vida. És cert que la seva privació és font de molt patiment, però el camí de la felicitat es troba en el cor. Allí és on els individus experimentem la joia de viure i trobem la pau interior quan som coherents amb els principis que creiem.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia”.
(Salm 1,1-2)

Glosses per la vida quotidiana

S’apropa la diada de Nadal. Dia assenyalat per retrobar-nos amb les persones estimades. La festa de Nadal fa present l’encarnació de Déu. La seva presència viva ens convida a no tenir por perquè Jesús, gràcies al seu amor, ens convida a seguir el camí per acomplir les nostres esperances. Els fets ens poden aclaparar o sentir sensació de derrota. Fins i tot podem percebre que no hi ha res a fer perquè tot està perdut. En aquests moments hem de tenir esperança i confiar que no serem defraudats per l’amor de Déu. “Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar.» Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs” (Is 35,4-7)

L’Advent ens convida a vetllar per acollir la paraula de Déu que ve a trobar-nos en la història de tots i en la història personal. Hem d’estar atents per rebre aquesta presència de Déu, entendre-la i acceptar-la. Sabem que la paraula de Déu encarnada serà font de vida i esperança. Gràcies a ella, allò que semblava impossible esdevindrà real. “Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l'estepa una ruta per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.»” (Is 40,3-5)

La pregària, els moments quotidians de silenci i repòs interior, ens ajuden a trobar el sentit del que fem. També ens permeten obrir el cor a la comprensió d’allò que la raó no pot donar-hi resposta. Les dificultats del dia a dia poden entendre’s i transformar-se a la llum de la contemplació de les paraules que són font de pau i serenor per l’esperit. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir aquelles situacions que poden fer trontollar-nos els fonaments. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya, per exemple, aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida i actuar amb coherència en el món convuls del nostre temps. Tenir principis i seguir-los garanteix viure coherentment les nostres creences.  “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

El temps d’Advent ens convida a llegir, contemplar i meditar les paraules del profeta Isaïes. Els seus escrits ens parlen d’un temps nou on les persones serem alliberades de les foscors que ens empresonen. Isaïes ens convida a combatre les desesperances, a ser optimistes, a mantenir l’esperança d’un futur on viuen lliures de les opressions que ens deshumanitzen. Les paraules d’Isaïes ens encoratgen a pensar que, malgrat que el present sigui fosc, hi ha moltes raons per confiar en el futur. Són unes paraules que ens parlen de l’acompliment de les nostres esperances d’un món millor. Tal com va dir Chesterton: “Només és gràcies als que perseveren quan tot sembla perdut que l’esperança torna a brillar”. “Aquell dia els sords entendran la lectura del llibre, i els ulls dels cecs hi veuran, alliberats de la foscor. Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor, els més pobres dels homes s'alegraran del Sant d'Israel. Serà la fi dels violents i escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents..” (Is 29, 18-21)

Glosses per la vida quotidiana

Hem començat el temps d’Advent. Temps per acollir els grans motius d’esperança que es manifestaran per Nadal. Per fer aquest camí hem de preparar-nos interiorment. Fent abstracció de les propostes de llums de colors i sorolls de consum que omplen carrers i places. Us convido a aturar-nos i preguntar-nos com podem acollir en el nostre cor aquest anhel que ens porta a l’esperança universal. Una bona manera de fer-ho, és anar proposant i construint, cada dia, petits motius d’esperança, sobretot on tot sembla negar-la. “Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els poble, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves espases. Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra no s'entrenaran mai més a fer la guerra” (Is 2,4)

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons aparentment incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Lc 10,21)

Podem començar el dia amb un petit reconeixement del valor de la confiança i el convenciment que no tot està a les nostres mans. Els salms parlen molt de la confiança. Sense ella, és difícil sostenir-se en la vida. La confiança dona seguretat i empara; venç les pors i ens allibera. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna".(Salm 23(22), 1-3)

Glosses per la vida quotidiana

La nostra esperança no serà defraudada. Tard a d’hora els nostres anhels seran realitat. La nostra esperança no és una il·lusió sense fonaments, podem donar raó d’ella. Compartim la nostra esperança amb moltes més altres persones i tots lluitem per fer-la realitat. Cada pas que donem cap a ella ajudem a tenir-la més a prop. Certament, esperem contra tota esperança. “Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats” (Lc 21,8)

És millor sentir-se acompanyat en l’amor, que estar a la intempèrie de la vida sense percebre la calidesa de qui ens estima. L’amor és fidel, no abandona i té cura de l’ànima. La bona salut espiritual és font de felicitat i ens amara de pau. “Feliç el qui viu a casa vostra lloant-vos cada dia. Feliços els qui s’acullen als vostre murs, emprenen amb amor el camí” (Salm 84 (83) 5-6)

Glosses per la vida quotidiana

Davant les necessitats dels altres ¿què estem disposats a donar?, ¿què volem compartir? En alguns casos, tenir una vida més austera, suprimint les despeses superficials, pot ser suficient per compartir uns recursos que altres no tenen. En altres ocasions, es pot compartir el temps per dedicar-lo al fet que altres persones recuperin la seva dignitat. Sempre hi ha una possibilitat de desprendre’s d’algun aspecte d’un mateix a fi de donar-ho als altres. “Aquesta viuda pobra ha donat més que tots; tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a viure” (Lc 21, 3-4)

Cal saber ser pacients. No es tracta d'una paciència fruit de la resignació, sinó del treball precís i constant a favor de construir un món millor, més just i fraternal. La promesa d'un temps nou és real si estimem, si portem a la societat la pau i treballem a favor de la justícia. Serà així com el futur per venir serà present entre nosaltres. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels". (Salm 85(84), 9.10)

En l’ofici de viure cal ser coherents. És simple, cal fer allò que diem i el que expressem ha d’estar en consonància amb allò que pensem. Això ens portarà a testimoniar la fe en moments en què no pot ser ben rebuda o que pot incomodar. Tant se val, perquè si renunciem a aquesta coherència, deixem de ser solidaris de l’esperança de moltes persones. “Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni” (Lc 21,12-13).

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per comprendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95(94), 8)

La fidelitat sosté la coherència. ¿Com trobar el camí de la fidelitat? Vivint d’acord amb els principis i els valors que donen el sentit de la vida i ens aporten la pau interior que fa trobar-nos bé amb nosaltres mateixos. Aquests principis i valors estant presents en el cor. Els hi de fer un lloc i procurar alimentar-los amb el que podem anomenar treball de l’esperit. “Sóc més feliç guardant el pacte. Que fruint de grans riqueses”. (Salm 119(118) 14)